El selfi o l’absurd

Crec que molts de nosaltres, si revisam àlbums antics o rescatam carpetes de fotos oblidades dins el disc dur, hi trobarem el que ha estat nomenada paraula de l’any per la Fundéu: selfi. Tot sol, aferrat a la teva parella o fent una pinya amb els amics, les autofotos (abans de ser tan moderns ho dèiem així) que he pogut comptar són nombroses i variades. També fa anys que amb el mòbil ens podem autoretratar i enviar-nos a través del uatsap o, fixau-vos si ho és, antic, per aquells MMS que ja ningú no recorda.

 

Les autofotos, però, han quedat enrere. Ara n’hem de dir selfi, que mola més i que és el que fan els famosos en la protocol·lària gala dels Òscars o fins i tot el president Obama durant un funeral. Segons la Fundéu, “no busquem la paraula més bonica ni la més original o nova. Volem que la nostra paraula de l’any, a més d’estar relacionada amb l’actualitat i, per tant, haver estat molt present en els mitjans, tingui un cert interès lingüístic, ja sigui per la seva formació o per la força de la seva penetració en el llenguatge comú”.

 

Me resulta absurd el nomenament com a paraula de l’any, però encara més el complex d’inferioritat que continuam demostrant avantposant els anglicismes a altres paraules ja consolidades en castellà o català. Afortunadament, el centre de terminologia de la llengua catalana ha defensat la paraula ’autofoto’ com a alternativa al terme anglès. Veurem si té èxit.

 

El més curiós és que, com he dit, les autofotos (perdó, els selfis) fa estona que formen part de la nostra vida i que decoren el mur de feisbuc de milions de persones. No entengueu tot això com una crítica a les autofotos; que qualsevol es faci les que vulgui i les pengi allà on consideri oportú, però convindreu amb mi que hi ha situacions que superen amb escreix l’acceptable, com ara posar somrient durant un segrest, amb indigents o fins i tot amb la teva padrina que acaba de morir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *