El serial Huertas

L’encara presidenta del Parlament ha convocat per la setmana que ve la Mesa que, almenys en teoria, ha de tramitar la seva expulsió del grup parlamentari de Podem i, conseqüentment, el seu cessament com a segona autoritat de les Illes Balears. Han errat, doncs, els que preveien que Xelo Huertas intentaria dilatar els temps per mantenir-se en el càrrec. O potser no tant, perquè tot pot respondre a una tàctica que passaria per presentar un recurs que suspengui cautelarment l’aplicació del ja famós article 39.c.

Les discussions i argumentacions a nivell jurídic són nombroses aquests dies, i van des dels que asseguren que Huertas ja no és presidenta del Parlament des del moment que Podem va registrar la seva expulsió del grup parlamentari fins els que afirmen que podria mantenir-se en el càrrec el que resta de legislatura, passant pels que aposten per un final més o menys proper. A més, s’està produint un altre debat lògicament relacionat però a un nivell més profund sobre la constitucionalitat de l’esmentat article, sota l’argument de si un grup parlamentari pot, amb la simple presentació d’un escrit, destituir la persona que el Ple del Parlament ha triat per presidir-lo.

En la vessant política, el joc continua. En el si del pacte veuen com aquest circ està afectant seriosament la credibilitat i la imatge dels Acords pel Canvi, i ja s’alcen veus que no tenen gens clar que el nou o la nova presidenta (si finalment es consuma la destitució de Huertas) hagi de ser de Podem, un partit que continua defensant que ha actuat de manera exemplar i que no hi hauria d’haver discussió sobre qui ha de decidir sobre el relleu. El PSOE (o més aviat Vicenç Thomàs) veu aquí una oportunitat de fer-se amb la presidència de la cambra autonòmica, quan potser els seria més convenient (tenir l’àrbitre a favor sempre ajuda) deixar que Xelo Huertas continuàs com a presidenta. Per part seva, el Partit Popular ha fet el que faria qualsevol altra formació en la seva situació (el que no vol dir que sigui el correcte): aprofitar l’avinentesa per intentar desestabilitzar el govern i treure’n rèdit polític.

En definitiva, el serial Huertas continua i continuarà. Menstrestantla imatge de la institució segueix degradant-se, en gran part a causa d’un partit que continua venent-se com la nova política però que reprodueix el pitjor de la vella. Una nova batalla que la democràcia està perdent davant un dels seus pitjor enemics, la partitocràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *