El show NO ha de continuar

Aquest cap de setmana passat s’havia de disputar el partit de futbol entre el Celta i el Reial Madrid. El partit va ser anul·lat seguint el consell dels tècnics de l’Ajuntament de Vigo pel mal estat de la coberta. Durant la setmana, s’ha anat creant una polèmica degut a les picabaralles entre el Reial Madrid –que ha pressionat de forma desmesurada per jugar– i el batle del municipi, el Sr. Abel Caballero.

D’aquesta absurda discussió s’han d’extreure, al meu parer, dues conclusions. Anem amb la primera… Com tots vostès recordaran, ara fa uns 15 dies, Mallorca estava amb alerta taronja per risc de vent i pluges. Moltes carreteres secundàries van quedar tallades. Davant això, les autoritats, els mitjans de comunicació, IB3 i altres institucions van demanar a la ciutadania que quedés a casa seva per garantir la seguretat de la població. Dit avís es va produir dissabte. Diumenge matí, a les 10 hores, l’equip de futbol que tinc el gust d’entrenar havia de jugar un partit a Manacor. L’equip el formen al·lots de set anys. Davant la incertesa, el mateix diumenge vam telefonar a la Federació de Futbol de les Illes Balears i al Comitè d’Àrbitres per mirar les possibilitats d’anul·lar el partit i no haver de desplaçar-nos, amb el risc que això suposava. Les telefonades no van servir de res perquè ningú ens va respondre. La normativa, a més, exigeix que per anul·lar un partit, els equips s’hauran de presentar i els delegats ho hauran de certificar amb el vistiplau de l’àrbitre. En cas contrari, suposa una sanció pel club i una reducció dels punts aconseguits. Així, vam emprendre camí cap a Manacor 13 famílies amb infants de set anys, tot i saber que no es disputaria cap partit. I així va ser, com és evident, no es va jugar. Hores més tard, damunt les 19 hores del diumenge, la FFIB va emetre un comunicat declarant suspesos tots els partits. Que m’expliqui algú quins partits queden per jugar un diumenge a les set del capvespre.

La primer conclusió, doncs que treim del succeït a Vigo és: per què al Reial Madrid, club de futbol professional se l’avisa un dia abans mentre que a un club de futbol base (record l’edat: 7 anys), se’l fa recórrer un camí d’uns cinquanta quilòmetres tot i l’avís d’alerta taronja per dir-li que no es jugarà?

El segon fet que em genera repulsa és la polèmica d’una decisió tècnica. El Reial Madrid, insistint, –amb unes formes poc elegants– que es realitzés el partit, fos on fos. Ja sigui per calendari, o per les lesions de l’equip contrari, en el futbol no tot s’hi val. Això no és la cançó de Queen, el show no ha de continuar. La seguretat –dels aficionats, jugadors, tècnics i familiars– ha d’estar sempre per damunt els interessos particulars d’un club, que serà tot lo poderós que vulgui, però que en aquests casos, no se l’ha ni d’escoltar. I, que es pugui generar una polèmica amb defensors i detractors d’una decisió feta exclusivament pels tècnics diu molt poc a favor d’un esport com el futbol.

Així doncs, que aquest article serveixi per reivindicar que des del futbol base no estam disposats a que es jugui amb la nostra seguretat i amb la dels nostres menuts. I, que al futbol professional, tot i ser un gran espectacle, els límits van de la mà amb la seguretat i la integritat física. El show no hauria de continuar mai amb un risc tan elevat com els d’aquests casos. No tot s’hi val.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *