El TIL no és un problema polític

Bé, el que vull dir és que no és la funció dels representants polítics dir com s’ha de millorar el coneixement de l’anglès. Tampoc no ho és la de dir com produir més patates o com operar d’apendicitis, per exemple. Els polítics han de marcar els objectius i, si realment els volen aconseguir, han de recórrer als tècnics. Han d’encarregar als que estan formats i coneixen el tema, el disseny de la millor estratègia per aconseguir els objectius desitjats. Aleshores el debat sobre com fer-ho esdevé bàsicament una discussió erudita i tècnica basada en arguments científics i avaluacions rigoroses.

Si acceptam l’argument anterior i l’aplicam al TIL són evidents algunes consideracions. En primer lloc una sèrie de persones sense cap formació tècnica, sense fonamentar-se en cap estudi previ, ni en la opinió dels experts, decideixen que la millor manera d’incrementar el nivell de coneixement de l’anglès és fent en aquesta llengua algunes assignatures del currículum. Advertits pels Tribunals de justícia de que l’aplicació era precipitada, no fan cas i aproven un decret llei per imposar l’entrada en vigor. Fins hi tot s’estranyen de que els especialistes i professionals que han d’aplicar la norma els hi diguin que allò no funcionarà i ells els amenacen, insulten i expedienten.

Al contrari del que seria normal en el cas de una reforma educativa, no s’espera a tenir el professorat format ni els recursos necessaris, es desmunten les unitats encarregades d’avaluar els resultats i es difonen dades sense possibilitat de ser contrastades. En qualsevol procés que impliqui modificar la pràctica educativa el que cal fer es crear equips de suport amb persones formades i que puguin ajudar als que han d’aplicar la reforma. Amb el TIL no tan sols no hi ha persones de suport per resoldre dificultats i ajudar als docents sinó que es prescindeix de bona part dels inspectors que podrien ajudar i orientar.

Fa poc, defensant la inadequació del TIL per millorar el coneixement de l’anglès, m’acusaren de catalanista. No vaig entendre que té a veure el que afirmen els especialistes sobre la didàctica de l’anglès amb el que serien els meus sentiments d’identitat nacional. Sols hi ha una explicació possible de la relació entre la qualificació de catalanista que em feien i la meva observació sobre la inadequació del TIL per millorar l’ensenyament de l’anglès: no es pretén millorar l’anglès sinó perjudicar el català. Per aquest motiu les objeccions a la forma de millorar el coneixement de l’anglès són interpretades com una defensa del català. Tan sols així s’explica tanta ineficàcia en aconseguir els objectius declarats. Des del punt de vista científic l’eficàcia del TIL per aconseguir els objectius no confessats no s’hauria de comprovar mirant si millora el nivell d’anglès sinó com disminueix el coneixement i l’ús del català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *