El TIL, una reforma que no escolta

Una causa important del conflicte que viu la comunitat educativa de les Balears és la convicció mantinguda pel govern de que una majoria absoluta li dóna prou legitimitat per canviar el model educatiu sense consensuar els canvis amb altres estaments o col·lectius socials i educatius. Aquesta creença, manifestada de forma repetida pels responsables polítics actuals, encara que pugui estar fonamentada en el principi mecànic i simple de les majories i minories, té poc encaix en el que és i ha estat la tradició de les societats democràticament organitzades. La convicció de que els models educatius que han de garantir la formació dels futurs ciutadans no poden sustentar-se exclusivament en les idees dels que tenen la majoria en una determinada legislatura sinó que han de tenir un ampli consens social per garantir la seva durada, és un principi que es manifesta des dels orígens de la configuració dels sistemes educatius democràtics. De totes formes no cal anar als començaments del segle XIX per trobar manifestat aquest principi.

La Constitució de 1978, a la secció dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, a l’article 27, estableix en un dels seus apartats que els poders públics han de garantir el dret a l’educació amb una programació general que contempli la participació de tots els sectors afectats. El mateix article de la constitució diu, en un altre apartat, que els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per l’Administració amb fons públics, en la forma que la llei estableixi. Cal reconèixer que el desenvolupament que d’aquests articles de la Constitució han fet posteriorment a les distintes lleis orgàniques a estat poc generós amb el principi de participació. Els consells escolars territorials, que són l’instrument de participació en la programació general de l’ensenyament, es varen crear com òrgans de consulta obligada però els seus informes no són vinculants. Els consells escolars de centre que han de garantir la participació de la comunitat educativa en la gestió de les escoles, instituts i col·legis amb cada nova llei veuen més retallades les seves competències.

A part dels principis constitucionals, és evident que els sistemes educatius no són cosa d’una legislatura i la crítica més demolidora que és pot fer a una reforma educativa, com passa amb el projecte Wert, és que l’oposició es comprometi a derogar la reforma si arriba a governar. Una part de l’èxit d’una reforma educativa és que perduri i per aquest motiu els països del nostre entorn cultural cerquen nivells alts de consens per fer-les.

Pot ser que a cop de Decret-Llei, menyspreant l’opinió dels pares, dels professionals de l’ensenyament, dels mateixos alumnes, dels especialistes en educació, dels tribunals de justícia, dels titulars de centres privats, de la Universitat i de tots els que haurien de ser escoltats, el TIL s’acabi imposant però no s’aconseguirà cap millora i empitjorarà un sistema educatiu que ja té seriosos problemes.

0 comentaris a “El TIL, una reforma que no escolta

  1. Inclús prescindint de la manca de consens i suport tècnic psicològic-educatiu, pedagògic, polític i social, des d’aquestes perspectives, el projecte suposa un empijorament (i no una millora) del sistema. I, conseqüentment, un perjudici (i no un benefici) per a professors/es, pares i mares i, molt especialment, per als propies escolars

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *