El vent de l’”eurofòbia”

Amb unes eleccions entremig, hem passat d’un president nord-americà, Obama, que demanà als britànics que no se’n anessin de la Unió Europea a un altre, Trump, que aplaudeix i esperona el Brèxit. Si la campanya electoral del nou president dels Estats Units ja resultava inquietant, res no fa pensar que els seus fets no ho puguin ser encara més. Resulta si més no curiosa l’evolució de determinada opinió publicada europea envers Donald Trump: primer no es prenien massa seriosament els seus desvaris que s’atribuïen al fragor de la campanya; després de la nominació i la seva definitiva elecció com a president, els temors s’han refugiat en la creença que no serà capaç de dur endavant tot allò a lo que s’ha compromès – hem arribat a llegir i escoltar que no estarà massa més d’un any a la Casa Blanca mitjançant un “impeachment” (el procediment pel qual el legislatiu pot fer fora el president nord-americà) – fins que Trump ha adoptat les primeres decisions: la denúncia dels acords comercials amb els països del Pacífic i amb Mèxic i Canadà, en línia amb l’”America, first” del que en fa el sant i senya del seu mandat; les primeres passes per a la construcció del mur a la frontera amb Mèxic; en clau interna, el desmuntatge del sistema sanitari públic implantat per Obama. També el tractat transatlàntic, el TTIP, quedarà arraconat per sempre més, tot coincidint aquí, bé que per raons ben diferents, amb l’esquerra europea que s’ha oposat amb fermesa a l’aliança  de comerç i inversions entre Europa i els Estats Units.

Si la violenta recessió econòmica que començà el 2008 ja havia qüestionat l’ordre liberal occidental sustentat en el lliure comerç, la presidència de Trump en pot esser l’estocada definitiva. La crisi sistèmica d’integració que pateix la Unió Europea, precisament com a conseqüència de la situació econòmica i la manca de respostes per part dels poders polítics, encara es pot agreujar en veure’s captiva entre Moscou i Washington, els interessos dels quals semblen caminar cap un enteniment inèdit fins ara. En un nou repartiment geoestratègic del món, entre Rússia, la Xina i els Estats Units, la Unió Europea sembla no saber desenvolupar el rol que li pertoca, penjada històricament de l’hegemonia nord-americana, fins a la situació actual. Deia el professor d’Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid, Antonio Moreno, en una entrevista a Ràdio 5, que “Europa és un gegant econòmic, un nan polític i un cuc militar”.

El vent de l’”eurofòbia” no bufa únicament als USA. També ho fa a la mateixa Europa, a França, Itàlia, Holanda, potser en menor mesura a Espanya, per suposat al Regne Unit… i Europa, es a dir nosaltres,  sembla no saber ben bé què fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *