El vot de la còlera

Fins diumenge a la nit no sabrem si la burocràcia europea es va precipitar a fer un alè d’alleujament en comprovar que Marine Le Pen no guanyava la primera volta de les eleccions franceses. El vot de la còlera ja ha enviat a les golfes de la història els partits que han determinat, des del centre dreta o el centre esquerra, la política francesa dels darrers setanta anys.

Les ferides de la crisi son profundes i encara no han cicatritzat arreu d’Europa. Conservadors i socialdemòcrates en paguen les factures més elevades per no haver sabut articular un discurs pròxim a les persones que més en pateixen les conseqüències. El aires de recuperació econòmica que bufen de bell nou no arriben ni de prop fer-hi als més perjudicats. El resultat dels incompliments dels compromisos electorals, de l’allunyament dels problemes de la ciutadania i del seguit de malifetes que avergonyeix fins i tot als poca-vergonyes és l’absència per primera vegada en la recent història política francesa dels Republicans i del Partit Socialista Francès de la disputa definitiva per la presidència del país. També ho és la desfeta dels socialdemòcrates a les eleccions holandeses de fa un no-res i l’emergència de França Insubmisa de Mélenchon o de Podemos entre nosaltres.

El vot de la còlera fa malbé la democràcia com el sistema menys dolent dels que coneixem. Els titubejos del líder radical d’esquerres francès, Jean-Luc Mélenchon, abans de mostrar-se obertament contra Marine Le Pen, i les consegüents cabrioles dels seus correligionaris espanyols de Podemos, són, en el millor dels casos, vots cap a l’abstenció, que afavoreix l’extremisme ultradretà del Front Nacional. Es fa mal d’empassar que qui es proclama demòcrata i d’esquerres dubti entre el feixisme i la democràcia.

Les ultimes enquestes sobre intenció de vot a la Comunidad de Madrid, publicades amb motiu del dos de maig als diaris El País i La Razón coincideixen, tot i les diferències, en el fet del sever correctiu que rebria el PSOE, immers en un complex (i suïcida?) procés electoral intern. El que està succeint a Europa – falten les eleccions alemanyes a la tardor- hauria de servir a PSOE i PP, com els partits que han assolit les més altres responsabilitats des del restabliment de la democràcia al país, per fer una reflexió acurada respecte dels seus comportaments i la seva relació amb els ciutadans, sense les cucales del sectarisme de partit. Si més no, per evitar el creixement del vot de la còlera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *