Electroshock de modernitat

Si el discurs inaugural de Felip VI és el màxim que permet la “cort” – alguns l’anomenen “casta”-, estam ben arreglats. Una breu referència d’inici al protagonisme del poble espanyol en la recuperació de la democràcia i, la resta, un lloc comú continuat amb les mateixes frases de sempre. Semble que el guionista no hagi canviat i el canvi generacional l’únic concepte nou. L’estultícia dels shock de modernitat, una idea sense contingut producte genuí del consumisme irresponsable.

Un discurs fet per la “cort” i dirigit a la “cort”, en un moment en que rompre un plat significaria rompre la vaixella. Un discurs de contingut insignificant que darrere de cada frase els experts hi voldran veure un enigma. Un discurs en tan poc recorregut que el més substancial és que “ens ha anat bé quan junts hem sigut capaços de donar resposta als desafiaments de cada temps”. En definitiva, el reconeixement explícit de l’existència d’una galàxia exterior i de l’aïllament del sistema.

“Diguem també la veritat: gent no ni ha molta”, va reconèixer el comentarista de la Sexta. Un passeig per Madrid amb el Rolls-Royce de Franco. Un marcanà de joves sioux, amb la cara pintada de rojigualda, envoltats de jaquetes blaves. Una cerimònia amb tints de clandestinitat internacional. Unes noces a les que no hi ha convidada la germana. De veritat, tot transcorre amb normalitat?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *