Eliminar pensionistes

En l’única cosa que sembla haver-hi consens és en que ens trobam davant un greu problema que requereix polítiques urgents i valentes. Aquí s’acaben les coincidències entre els que proclamen la inviabilitat de l’actual sistema de pensions i els que asseguren que, aplicant les mesures necessàries, és perfectament vàlid. Ahir mateix, el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, aportava el seu granet d’arena, reduint la problemàtica de les pensions a una qüestió purament demogràfica: l’increment de l’esperança de vida només té una solució, allargar l’edat de jubilació per sobre dels 67 anys (és a dir, eliminar pensionistes del sistema).

Cap paraula sobre la precarització planificada del mercat laboral, que repercuteix directament sobre les cotitzacions; res a dir de la possibilitat que una part de les pensions es sufragui a través dels pressupostos generals; silenci sobre les bonificacions que l’estat atorga a les entitats asseguradores privades; o, sense sortir de l’aspecte demogràfic, ni una menció a les inexistents polítiques per incrementar la natalitat.

Les solucions per al governador del Banc d’Espanya (entitat immersa ara en la polèmica de la sortida a borsa de Bankia, desgavell que ha costat a tots els contribuents una quantitat astronòmica encara no tancada) passen, a més de l’esmentat retard en l’edat de jubilació, per reduir la taxa de substitució (el percentatge de l’últim salari que es rep com a pensió inicial) i, aquí se li va veure el llautó, “estendre” la incidència dels fons privats de pensions per “complementar” els recursos públics.

En definitiva, i com ja comentàvem fa unes setmanes, una intervenció que segueix el discurs oficial: estan aconseguint que creguem en la inviabilitat d’un sistema viable i en la falsa manca d’alternatives al que s’està proposant i aplicant. Potser la següent passa per eliminar pensionistes del sistema vagi en la línia d’aquell ministre japonès, que per garantir la sostenibilitat del sistema va demanar a la gent gran del seu país que “s’afanyés a morir”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *