Els càlculs absurds: quants polítics hi ha a l’Estat?

 

Hi ha uns estranya connexió entre la prostitució i la política, tothom insisteix que hi ha més persones dedicades de les que qualsevol càlcul rigorós permet afirmar.

Moltes webs, articles periodístics, indignats ciutadans a les xarxes, etc. insisteixen que n’hi ha més de 400.000 polítics a l’Estat. Una quantitat convertida en un fetitxe. Curiosament, la mateixa quantitat estimada per a la prostitució. Un absurd! Intentaré mostrar com no n’hi ha més de 120.000 persones, de tal manera que els qui afirmen que n’hi ha 400.000 persones dedicades a la política i volen reduir la “casta política” a la mitat, es posaran molt contents: ja ho han aconseguit.

AJUNTAMENTS. A Espanya hi ha 68.230 regidors. Però, com deia el vicepresident de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Fernando Martínez Maillo,  “El 90% dels batlles i regidors d’Espanya, que governen els més de 7.700 municipis de menys de 20.000 habitants, no tenen sou, no cobren”. Però, no deixem que la realitat espatlli una xifra impactant

DIPUTACIONS, CONSELLS I CABILDOS. Com sabem, són òrgans provincials. A l’Estat n’hi ha 52, tot i que els consells insulars fan pujar fins 55 el nombre d’aquests òrgans, cada una d’ells amb un president i una mitjana de 15 càrrecs executius. Suposem que cada un d’ells en té 5 col·laboradors, el total fan 4.125 persones en el conjunt de l’Estat.

PARLAMENTS I GOVERNS AUTONÒMICS. Tenim 17 Comunitats i dues ciutats autònomes, amb parlaments des de 33 diputats (La Rioja), fins parlaments de més de 100 (Andalusia, Catalunya o Madrid). Sabem que els diputats autonòmics, incloent les assemblees de Ceuta i Melilla, són 1.234. Posem que cada diputat autonòmic té 2 assessors (que no els tenen, els tenen els grups parlamentaris, fins un màxim de 5 per grup): 2.468 persones més. Afegim els governs autonòmics. Suposem que hi ha 10 conselleries, amb el seu conseller, secretari general tècnic, cap de Gabinet i deu Direccions generals i organismes del mateix nivell, de mitjana. És a dir, 13 persones, per deu Conselleries, 130, per 17 comunitats, 2.210 persones.  Suposem també que hi ha 3 assessors per a cadascun d’aquests llocs: 6.630. I ara, creguem-nos tots que hi ha 50 agències, instituts i/o societats en el qual treballen 20 persones que fan part de la “classe política”. Això fa 1.000 persones més per comunitat, per 17, 17.000. En definitiva, sumats, en les autonomies serien: 29.542 persones que serien part de la “classe política” al nivell dels governs autonòmics.

Passem al nivell estatal. PARLAMENT I SENAT: hi ha 350 diputats i 266 senadors. Fan 616. Suposem que cada diputat i senador té 10 assessors a la seva disposició (que no els tenen, s’assignen als grups, a diferència dels Estats Units o Alemanya, i no són ni una quarta part dels qui aquí sumam), 6.160.  Sumem (616+6.160), el resultat són 6.776.

GOVERN DE L’ESTAT: posem que al Govern hi ha 12 ministeris amb els seus Ministres i 10 càrrecs polítics més entre Secretaris d’Estat i Directors Generals, unes 132 persones.  Com alguns ministeris són més grans que els altres, posem 200. Cadascun d’aquests tenen 10 assessors, és a dir: 2.000 persones més[1]. Considerem, com a les comunitats autònomes, que també hi ha agències, instituts i/o societats. Posem 25 organismes per ministeri i cadascú amb 20 càrrecs polítics. Això farien 5.000 membres més de la “casta”. Finalment, el President del Govern. Com és el President, té una estructura major que les dels Ministres. Posem que hi ha 5 alts càrrecs, amb 30 assessors a la seva disposició, més el propi president, en total 151. Sumem (200+2.000+5.000+151), així arribam a 7.351 polítics més.

Si sumam tots aquests polítics (68.230+4.125+29.542+6.776+7.351), són 116.024, que per arrodonir, per si ens deixam qualcú, podríem dir que són uns 120.000. Aquesta seria la nostra “casta política”: 120.000. L’aproximació que he fet quadra bé amb les dades de l’INE, ja que segons els codis de la Classificació Nacional d’Ocupacions, els que es podrien considerar com a polítics no superen les 100.000 persones. Una bona notícia per als qui demanen que hi hagi menys polítics: ja tenim menys, molts menys dels que pensaven.

Els càlculs generosos que hem fet, rebaixarien molt la xifra tòpica; però, això no significa que el Senat no sigui prescindible, així com altres organismes no representatius (formats per no electes) que tal vegada podrien redimensionar-se.

Tal vegada, més que indignar-se a partir de xifres absurdes, convindria pensar millor el tema de la representació política, de la democràcia representativa i de les modalitats de democràcia participativa que l’haurien d’acompanyar. Un vell llibre que ens podria ajudar molt, ara reeditat per FCE, és el del gran sociòleg Wright Mills: La élite del poder. A mi, més que la “casta”, a la qual s’inclou a tothom que es dedica a la política, em preocupa més aquesta elit que des la part fosca del poder polític actua sempre contra els interessos de la majoria dels ciutadans. A les Illes Balears hem contat amb molts d’aquests senyors i senyores de la política indecent, el 99% de les vegades a les files dels partits de la dreta.

 

Els comptes clars:

  Total
AJUNTAMENTS 68.230
DIPUTACIONS i altres 4.125
PARLAMENTS I GOVERNS AUTONÒMICS 29.542
PARLAMENT I SENAT 6.776
GOVERN DE L’ESTAT 7.351
TOTAL 116.024

 

[1] Aquest càlcul és absurdament elevat, ja que els assessors del govern central estan establerts legalment: el Ministre disposa de 5, el Secretari d’Estat de 3 i el Secretari General de 2.

4 comentaris a “Els càlculs absurds: quants polítics hi ha a l’Estat?

  1. Aportar datos tan complejos tiene un gran valor, no obstante, cuando la
    base de los mismos se basan en estimaciones se corre el riesgo de no
    acercarse a la realidad. Vaya por delante que estimo mucho a todos los
    que se dedican a la cosa pública, especialmente a los políticos honrados,
    que hacen de su trabajo algo digno. Son necesarios y deben ser remunerados, la democracia impide que solo los adinerados nos gobierne,
    especialmente a favor de sus intereses, tal y como ocurría en nuestra dictadura. Agradezco el esfuerzo de aclaración y/o desmitificación de
    los datos. No obstante el dato citado de la FEM, al respecto de municipios de hasta 20 mil habitantes es muy cuestionable.
    Procedo de un municipio de 7mil habitantes, y como muchos otros en la
    provincia, los alcaldes y algunos ediles se dedican en exclusiva y como
    no puede ser de otra manera son remunerados. Si esto ocurre en el
    sur peninsular, en otros lares es similar. A modo de ejemplo citaré
    algunos municipios mallorquines que por cercanía nos son familiares,
    Sa Pobla, Muro, Santany, Campos, Alaró, Alcúdia,etc. Todos, no soy
    exhaustivo, tienen menos de 20 mil habitantes. Cuantos políticos tienen
    dedicación exclusiva y sueldo?. La FEM no dice toda la verdad.
    Por último, hace pocos días un estudio de la UE, nos decía que en
    España a pesar de los recortes, el gasto salarial del Estado en relación
    a su PIB había subido considerablemente. Todo ello a pesar de haberse
    reducido en cifras millonarias las nominas públicas en, Sanidad, Educación, Servicios sociales, Seguridad, etc. La política de recortes
    brutales en puestos de trabajos ha sido amplia y diversa a lo largo y
    ancho de nuestro País. Dudo que la llamada clase política, siquiera
    proporcionalmente, se haya aplicado sus recetas.
    Mi total consideración y apoyo a los políticos decentes y honrados que
    sin duda merece nuestra democracia.
    Salud

    1. Gràcies pel teu comentari. Tres aclariments:
      1. No són estimacions. He volgut fer una aproximació molt generosa, per no donar dades de cada parlament o diputació. Si t’interessen, les tenc i te puc assegurar que són considerablement més baixes que les dades a l’alça que he donat. L’estil d’aquesta articles no permet un aparell estadístic. En qualsevol cas, això del pagament als petits municipis només és un comentari colateral, no un argument.
      2. No sé si la FEMP enganya. Però, interpretar les dades de tot l’Estat a partir dels municipis rics de Mallorca, no és gens raonable. Galicia i Castilla-León concentren el 50% dels municipis de l’Estat i es compleix el que diu la FEMP.
      3. L’increment de la despesa pública en els darrers anys jo té res a veure amb els salaris dels polítics, sinó entre altres coses amb la indecent inversió en tapar el deute de les entitats financeres. El sector públic, reflotant el sector privat especulatiu.
      Gràcies una vegada més!les entitats financeres. El sector públic, reflotant el sector privat especulatiu.
      Gràcies una vegada més!

    2. Perdona, he escrit des d’un petit mòbil i quasi no he bist vom quedava. Esper que s’entengui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *