Els camins de la democràcia i Robert Dahl

«La majoria de la gent mai va consentir ésser governada pels qui es pretenien els seus superiors; fou forçada a ser-ho. Aquesta concepció i pràctica més antiga de cap manera ha desaparegut, ni tan sols en els nostres dies. D’una forma o una altra, la disputa sobre el govern d’ “un, uns pocs o molts” està encara amb nosaltres»

 

Dimecres passat moria el politòleg Robert A. Dahl, pensador de la democràcia i un dels científics socials més rellevants dels segle XX. Obres tan significatives com ara “La poliarquia”, “La democràcia i els seus crítics” o “La democràcia”, constitueixen fonamentals per a comprendre els sistemes polítics occidentals.

 

La democràcia: avantatges

 

Aquesta darrera obra, La democràcia, conté els fonaments històrics, polítics i morals d’aquest sistema polític, que és també un conjunt de valors ètics i morals. El propi Dahl reconeix que «democràcia» ha significat moltes coses distintes per a gent diferent en diverses èpoques i llocs. No obstant això, com a avantatges de la democràcia, Dahl n’assenyala aquests:

 

1. Ajuda a evitar el govern d’autòcrates cruels i depravats.

2. Garanteix els seus ciutadans una quantitat de drets fonamentals que els governs no democràtics ni garanteixen ni poden garantir.

3. Assegura els seus ciutadans un major àmbit de llibertat personal que qualsevol altra alternativa.

4. Ajuda les persones a protegir els propis interessos fonamentals.

5. Només un govern democràtic pot proporcionar una oportunitat màxima per a que les persones exerceixin la llibertat d’autodeterminar-se, és a dir, viure sota les lleis de la seva pròpia elecció.

6. Només un govern democràtic pot proporcionar una oportunitat màxima per a exercir la responsabilitat moral.

7. La democràcia promou el desenvolupament humà més plenament que qualsevol alternativa factible.

8. Només un govern democràtic pot fonamentar un grau relativament alt d’igualtat política, tot i que més endavant reconeix que la «desigualtat, no la igualtat, sembla ser la condició natural de la humanitat».

9. Les democràcies representatives modernes no es fan les guerres entre sí.

10. Els països amb governs democràtics tendeixen a ser més pròspers que els països amb governs no democràtics.

 

Sense dubte, podem establir una relació directa amb el nostre sistema democràtic actual, i veure com encara queda molt de camí per recórrer. Però, lluny de caure en el pessimisme, el propi Dahl reconeix que «cap Estat ha comptat mai amb un govern que hagi estat completament a l’alçada dels criteri d’un procés democràtic. No sembla que cap ho aconsegueixi».

 

De la teoria a la pràctica


Quan es tracta de dur a la pràctica democràcies a gran escala, Dahl recull sis característiques bàsiques, que s’han de complir per a poder parlar de democràcia.

 

1. Càrrecs públics electes.

2. Eleccions lliures, imparcials i freqüents.

3. Llibertat d’expressió, en el sentit d’escoltar i que ens escoltin.

4. Fonts alternatives d’informació.

5. Autonomia de les associacions.

6. Ciutadania inclusiva.

 

La llibertat d’expressió i el dret a la informació, són fonamentals al pensament de Dahl, que recorda el pensament d’altres personatges il·lustres com Thomas Jefferson, casualment citat en diverses ocasions al llibre. Per citar-ne només dos fragments:

 

Les gents no sempre poden estar ben informades en la seva totalitat. La part que no ho està es sentirà descontenta, en proporció a la importància dels fets que jutja erròniament. Si en tals circumstàncies no protesta és una letargia, anunci d’una mort per a la llibertat pública. (octubre de 1787)


(…) I digueu-me finalment si la pau es preserva millor donant energia al govern o informació al poble. Això darrer és el més segur i més legítim mecanisme de govern. Escolteu i informeu a la massa del poble en la seva totalitat. Feu-los veure que els interessa preservar la pau i l’ordre, i els preservaran. I per a convèncer-los no és necessari tampoc un alt grau d’educació. (desembre de 1787)


Millors governs per a una millor democràcia

 

Per acabar, val a dir que Dahl es procupà de millorar els governs, com a forma de millorar la democràcia. Així, va escriure que per a governar bé un Estat (o un país, una regió), fa falta quelcon més que coneixement: és necessària també la incorruptibilitat, una ferm ressistència a totes les enormes tentacions del poder, una contínua i inflexible dedicació al bé públic més que als beneficis per a un mateix o per al propi grup.

 

Malauradament, la premsa, com a eina d’aquest dret a la informació, ens dóna mostres del llarg camí que encara queda per recórrer, i de les passes enrere que patim en legislatures com l’actual, tant a nivell estatal com, sobretot, autonòmic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *