Els debats polítics i els programes de Govern (I)

Dimarts passat vaig tenir l’oportunitat de participar en un debat sobre les propostes sanitàries de diferents partits polítics: PP, Mes, Pi, Podemos i un servidor que anava en representació del PSIB / PSOE. Organitzat per l’associació La Defensa, se’ns havia demanat expressament parlar dels nostres projectes de futur, deixant enrere el passat. Es tractava d’explicar que es el que proposen els nostres respectius partits polítics en sanitat per la propera o properes legislatures.

I això és el que vàrem fer tots els representants presents en el debat, que per cert vàrem coincidir en moltes de les propostes, menys el del PP, que va consumir el seu temps explicant els grans èxits de la seva gestió, culpant de la gestió de l’anterior pacte de progrés, la famosa herència rebuda (de la que per cert ja fa com a mínim quatre anys) si encara queda qualque problema. Sense ànim d’estendre’m massa, vull des de aquestes línies reivindicar la herència deixada pel pacte de progrés: Una sanitat universal i gratuïta per tothom (ara 20.000 persones excloses), una informació clara i transparent trimestral de les persones pendent de consultes, proves i operacions quirúrgiques (quasi impossible actualment), unes demores de visita (llistes d’espera) de 50 dies no com ara que son superiors a 100 dies, 1.200 treballadors més de la sanitat que ara, sobretot infermeres, un dèficit més que acceptable (feia uns anys que havia començat la crisi) quan el Govern Bauzá deixarà el major dèficit de la història, més de cinquanta centres de salut i unitats bàsiques de salut noves construïdes, un respecte pels drets dels treballadors que ara s’han eliminat, una accessibilitat al metge i infermera de capçalera fins a les 21 hores eliminades en aquesta legislatura, una carrera professional tancada a punt de ser aplicada que ha estat rebaixada i congelada aquests quatre anys (ara s’anuncia el seu pagament com si fos una novetat), un decret de garantia de demora eliminat a les primeres de canvi pel Partit Popular al igual que la figura del defensor del usuari, un pla sociosanitari, estratègies de salut, projectes de coordinació entre hospitals i els centres de salut i tantes altres coses que podríem anar enumerant i que han desaparegut en aquesta legislatura.

El Partit Popular no tenia cap programa sanitari l’any 2011, i per aquest motiu va anar improvisant: recordem canvis continus a l’organigrama, decisions començades i tornades enrere al cab d’uns mesos, per exemple gerència d’atenció primària, hospitals General i Joan March, canvis repetits als equips directius inclús a la pròpia conselleria. La seva única obsessió ha estat retallar: en personal, en drets adquirits, en accessibilitat, amb copagaments, sense importar-lis el més mínim les conseqüències sobre la població: retirada de targetes sanitàries a persones amb moltes dificultats.

No és en absolut una gestió per estar satisfets aquesta del partit popular, ans al contrari. I vist el debat de l’altre dia, em dona que pensar que tampoc existeix cap programa sanitari pels propers anys, perquè si el que han de fer es aprofundir en el que han fet en aquesta legislatura, sobren els comentaris…

Ara repeteixen contínuament la seva gran gestió apel•lant a una sortida de la crisi que encara està per veure i pensen que repetint contínuament el mateix missatge acabarà calant. Es important que la gent tengui la memòria clara i es important destacar els grans retalls socials i laborals patits en aquesta legislatura, que a damunt encara deixarà una deute molt superior a la que va trobar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *