Els hi van tremolar les cames

Mai va estar el Medi Ambient tan amenaçat com a la legislatura anterior. Mai es va desmantellar la conselleria de forma tan mil·limètrica ni es va eliminar tanta regulació ambiental com va tenir lloc sota la direcció política de Biel Company. Per tant, mai va ser tan necessari expulsar al braç polític dels especuladors de les institucions com vam fer el passat 24 de maig.

I ho vam aconseguir, i tant que ho vam fer. Mai l’esquerra ha aglutinat tant poder a les Illes sense dependre de partits regionalistes de dretes. Vam escombrar al Partit Popular de tots els nivells institucionals, fins i tot a bastions municipals populars que semblaven inexpugnables. I s’ha posat al capdavant del Medi Ambient de Govern i Consells a gent amb un sobrat currículum en matèria de defensa de la natura. I segurament s’ha aconseguit en el moment en què més part de la societat esta conscienciada de la necessitat d’apostar per un altre model de desenvolupament. L’únic “emperò” que podríem considerar es que l’ordenació del territori es troba en mans del PSOE, sempre tan porucs a l’hora d’enfrontar-se als especuladors.

I malgrat aquesta gran victòria, malgrat haver enviat a l’oposició al més menyspreable dels consellers que hem tingut la desgràcia de conèixer a les Illes, al nou Govern li van tremolar les cames. La conselleria podia retirar el Pla Hidrològic, impulsat per en Biel Company, de la taula del Consell de Ministres per evitar la seva aprovació. Com el mateix Company va fer amb el de 2011, dissenyat per l’antic govern progressista. Però no ho van fer, malgrat que l’esquerra de les Illes en bloc es va comprometre a fer tot el possible per acabar amb aquest Pla Hidrològic. Amb aquest acte irresponsable s’ha permès que el Consell de Ministres aprovi un Pla que incompleix la legislació europea, com ja va confirmar la Comissió Europea en resposta a la denúncia conjunta que va presentar l’esquerra de les Illes, a més de certs articles de la Llei d’Aigües. Una normativa plagada d’incoherències, contradiccions internes i amb alguns articles simplement vergonyosos.

No se perquè el nou Govern no el va retirar. Potser no volien fer res semblant a Biel Company. Però, malgrat que s’han posat de seguida a fer feina demanant la seva revisió, és molt més difícil i llarga la revisió d’una normativa ja aprovada. S’han obligat a ells mateixos a aplicar la política hidràulica de Company fins a finals de 2016. Em resulta inexplicable.

Afortunadament, no tot està perdut. Amb un decret-llei urgent que anul·li els elements més negatius del nou Pla es pot pal·liar part dels efectes devastadors de la normativa aprovada. Espero que el Govern faci feina en aquesta línea; no es pot dubtar en política mediambiental. Tota la problemàtica ocasionada per la no-retirada del Pla Hidrològic només és prova de la feblesa que genera la falta de contundència en aquesta matèria. L’enemic es poderós, la conselleria té manca de mitjans humans i materials després que fos desmantellada per l’antic Govern, per tant l’únic que cal fer i al que s’han de dedicar tots els esforços és a passar la bola de demolició per tota la legislació feta per en Company. I per la via urgent. Tant se val que Bauzà fes un ús fraudulent i inconstitucional dels Decrets-llei, això no pot aturar al Govern i que permeti als mafiosos aprofitar-se durant més temps d’una legislació que els afavoreix. No es pot combatre a la màfia amb bonisme.

Aquesta nova etapa ha començat amb un pecat original prou greu, però pot ser compensat. És necessari un Govern (i el partit que li dóna suport parlamentari) que no cedeixi ni un mil·límetre en aquesta lluita. Es van comprometre a això en campanya. Ningú vol un altre Pacte fracassat. No ens podem permetre que torni un altre Company.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *