Els plans B de l’exPresident

(1) Fa uns dies va emergir de nou el vell rumor del trasllat polític de l’exPresident Bauzá, aquesta vegada a Brussel·les amb motiu de les eleccions europees. Hi ha quelcom de diferent amb els anteriors rumors, però, que val la pena destacar.

 

1. Una història de vida política

L’ascens polític del ministrable Bauzá té un contingut purament d’ història de vida, de storytelling: un farmacèutic preocupat pel seu municipi que aconsegueix arribar a ser batle, abanderat per Madrid i per l’anterior President del Govern.

Enmig d’una crisi interna del seu partit, pren la direcció i purga els elements podrits i corruptes, airejant la casa. Tot vestit amb un aire marcial i recte, amb formes conservadores que amaguen el neoliberalisme més ferm.

 

2. Majoria absoluta i diàleg zero

Les conviccions democràtiques de Bauzá no passen pel respecte a les minories, ni pel consens, sinó per una lectura a fons de Maquiavel, fent bona aquella sentència de tenir a prop els amics, i més a prop encara els enemics. El darrer en abandonar el vaixell ha estat Delgado, de qui Bauzá va mimetitzar el gonellisme i l’atac a la cultura catalana, aquella que duu al seu cognom i que és majoritària a Balears.

 

 

La manca de diàleg s’ha fet palès en tota la normativa jurídica aprovada des del 2011, especialment envers l’educació, la llengua i el paper de les institucions com a proveïdores de benestar social. El resultat: la major manifestació de la història de Balears, en contra seu.

 

3. No hi ha lloc per a la improvisació

Bauzá és un home previsor, planificador, monòton; de fet, la seva oratòria és un fidel reflex d’aquesta atonia política. Per a ell, l’evolució natural de la seva història de vida és arribar a Secretari d’Estat, a Ministre o entitats superiors, i la gestió actual no té més finalitat que omplir un Curriculum polític, on hi figura una taca que es va fent més i més gran cada dia que passa.

 

(2) Una excessiva planificació no és sinònim d’èxit, perquè hi ha variables que no podem controlar. N’hi ha, d’altres, que si no hem sabut interpretar, ens condueixen a resultats diferents dels que esperàvem. I l’exPresident Bauzá tot just acaba d’aprendre-ho.

Els seus càlculs sociològics foren erronis des del bon començament. El seu desconeixement de la realitat social i política de Balears l’han duit a sostenir-se en els poders econòmics com a baluards de la seva gestió, oblidant per a qui governa. Ha institucionalitzat el seu menyspreu per les classes mitjanes i baixes, pels serveis públics i per la cultura catalana, pensant que totes aquestes variables confluïen en un sector concret, i ha errat.

 

Ha errat de tal manera, que perllongar aquesta situació, la relació governant-ciutadania és insostenible; la gent vol votar i canviar la situació, que s’agreuja amb el Govern central de Madrid. I ara es tornen llançar globus sonda per tal de sondejar quina seria la millor transició, la millor fugida de l’exPresident.

 

(3) La planificació política de Bauzá s’ha esbarrat i ja no hi ha remei possible; ni amb canvis d’imatge, de retòrica, ni de gestió es podria reconquerir els vots perduts. Ni tan sols amb el vot gonella, una minoria silenciosa que avui aprofita per a alçar la veu mentre pugui, es revertirà el canvi que es produirà el 2015.

 

Perquè, com poden llegir des de la primera línia d’aquest article, consider que Bauzá ja és exPresident: tots, fins i tot ell, compten les hores que resten per al canvi. Mentrestant, la taca al Curriculum s’engrandeix cada dia i un escó al Parlament Europeu pot ser una bona fugida a temps.

Per ventura el canvi no sigui el 2015, sinó enguany. Ja sabem que de vegades els plans no surten com s’espera. Ni els canvis són sempre a millor, val a dir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *