Els “plastas”

El president del govern ho atribueix a la caparrudesa de molts de “plastas” que només es dediquen a contar el costat negatiu de les coses. Però no es tracta només d’adversaris polítics ni d’entitats socials que treballen amb i per la població més desafavorida, sinó d’una evidència que les dades i la realitat corroboren: el final de la crisi no ha reduït el risc d’exclusió social. Més aviat el contrari.

Un dels factors que explica aquesta aparent paradoxa entre el creixement de les xifres macro i el seu reflex en la societat és la consolidació d’un model laboral basat en la precarietat o, dit d’una altra manera, no inclusiu (la tants de cops esmentada figura del treballador pobre). Com és lògic, hi ha col•lectius i territoris més afectats que els altres: el 63% dels estrangers de fora de la UE estan en risc de pobresa o exclusió. El mateix que el 37% dels aturats i un terç de les persones amb menys estudis. El risc és molt més baix entre persones que estan treballant i entre les que van anar a la universitat. Per regions, a Andalusia la població en risc de pobresa o exclusió és el 36% i a Múrcia el 31%. Al País Basc i a Navarra, al voltant del 10%.

Precisament un dels segments més afectats per aquesta crisi (“que ja hem superat”) i, sobretot, per les polítiques que s’han desenvolupat per fer-hi front són els menors. Encara que el problema de la pobresa infantil sigui estructural, ara hi ha més nins pobres i els que ja ho eren, ara ho són més. Per quan un pacte d’estat per la infància, que signifiqui més recursos de suport a les famílies més colpejades per la crisi? O seguirem com fins ara, acceptant que tenir un fill continuï sent un factor de pobresa i exclusió social?

A tots aquells que, com Mariano Rajoy, no es creuen aquestes dades preocupants, Javier Martos, president executiu d’UNICEF Espanya, els respon que és una percepció errònia, doncs “al carrer no veus aquestes dimensions que reflecteix les dades oficials i les que manegen distintes entitats (som una societat que amaga la pobresa), però és una realitat que un terç dels nens estan en risc d’exclusió, no ens tapem els ulls”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *