Emancipació de joves en dificultat social

Els dies 8 i 9 de setembre, a Santiago de Compostela, un nombrós grup de professionals i investigadors, del tercer sector, administració pública i universitats, ens reunirem per debatre sobre les darreres investigacions i propostes per millorar els processos d’emancipació dels joves que han sigut tutelats per l’administració. És un congrés engrescador, al qual anam amb la il·lusió del debat, amb ganes d’escoltar i conversar amb experts de tot l’Estat.

 

En els últims 15 anys ha augmentat la preocupació per la transició a la vida independent (als 18 anys), dels adolescents sota una mesura de protecció (acolliment residencial o familiar), ja que aquesta transició suposa el cessament de la mesura protectora de l’administració.

 

L’edat de referència per a la població general, és a dir, l’edat d’emancipació de la població general a Espanya se situa al voltant dels 30 anys, sent una de les més altes d’Europa. Un de cada tres de les 6.353.800 persones entre 25 i 34 anys de l’Estat, encara no s’ha independitzat. El més freqüent és que visquin amb els seus dos pares o amb algun d’ells (32,8%), en parella amb fills (28,2%) i en parella sense fills (19,2%). L’emancipació és molt menor entre els més joves. Així, un de cada dos joves entre 25 i 29 anys segueix vivint amb els seus pares (el 48,5%). (INE, 2014) No obstant això, per als joves amb una mesura protectora, l’edat d’emancipació se situa, gairebé en tot l’Estat, en els 18 anys.

 

Cal tenir present que, per a la pròpia població general, no es pot parlar de transicions unidireccionals i definitives, s’ha de parlar de transicions fragmentades i reversibles, és a dir, de joves que tornen a la llar familiar en temps de necessitat (efecte bumerang, Mitchell, 2006). En la gran majoria de casos, la família és el pilar bàsic de la transició, aportant als joves suport econòmic, pràctic i emocional de forma perllongada, així com la seguretat de la tornada quan les condicions de la vida independent es fan més difícils.

 

Què significa l’emancipació per als joves sota una mesura de protecció? És el començament d’un procés d’independència forçós i accelerat. Les dificultats es multipliquen per els qui surten del sistema de protecció infantil, en afrontar la independència en la majoria dels casos en complir els 18 anys. En contrast als processos dilatats de la majoria de la joventut, la transició a la vida adulta per a aquests joves és més breu, accelerada i molt més arriscada.

 

A més, cal considerar la freqüent absència de suport familiar efectiu. Les seves relacions familiars poden haver desaparegut durant l’acolliment o haver-se convertit en una font de problemes (desestructuració, presència de toxicomanies, problemes de salut mental, etc.). Per tant, l’emancipació, per a ells, resulta un pas definitiu i irreversible en la seva biografia (Dixon i Stein, 2005), incrementant el risc (Del Valle, Bravo, Álvarez i Fernanz, 2008; García, de la Herrán i Imaña,2007):

 

fracàs escolar

precarietat laboral i atur crònic

parentalitat precoç

conductes addictives

problemes de salut

indigència i aïllament social

 

A quants joves afecta? Segons les dades més recents, sobre el conjunt de l’Estat, hi havia a Espanya més de 30.00 nins i adolescents acollits sota mesura de protecció. (Sainero, Del Valle, Bravo, 2015) Cada any, aproximadament un 10% compleix els 18 anys i surt del sistema, és a dir, aproximadament uns 3.000 joves. S’ha de dir per aproximació, perquè l’administració de l’Estat no aporta les dades amb precisió. Com es pot veure, es tracta d’un nombre apreciable d’adolescents i joves que han d’enfrontar-se, abruptament, al seu futur als 18 anys. La qual cosa no deixa de ser un greu problema per a la majoria d’aquests joves.

 

En aquest context, s’està produint un important canvi normatiu a nivell autonòmic (Balears, Cantàbria, Catalunya o Galícia), així com a nivell estatal, amb la incorporació, de forma normalitzada, de la preparació per a la transició a la independència i el desenvolupament de recursos per donar-li el suport necessari. No obstant això, aquesta possibilitat solament s’ha materialitzat en unes poques comunitats autònomes.

 

Pel que fa a les Illes Balears, aquests darrers anys ens hem trobat amb un procés sorprenent. El 9 d’abril de 2011 va ser aprovat, pel Govern del IIn Pacte de Progrés, un Decret (26/2011, BOIB 53 del 9 d’abril) que donava suport als joves ex-tutelats que s’emancipaven. El nou govern del PP, el Govern Bauzá, no va fer cas en absolut i el va derogar immediatament. La força dels fets i de l’argumentació de professionals, organitzacions del Tercer Sector, va aconseguir que al final de la legislatura s’aprovàs la Llei 7/2015, la qual establia el marc regulador dels processos d’autonomia personal de menors que han esta sotmesos a una mesura de protecció o reforma (BOIB 54 de 16 d’abril de 2015). Aquesta Llei expressava la intenció de donar suport als joves ex-tutelats fins els 23 anys. Ara, el nou Govern d’esquerra ha de desenvolupar i posar les bases per fer complir aquesta llei, millorant-la en tots un seguit de qüestions que varen quedar només apuntades i, sobretot adaptant les propostes al nou marc legal estatal de recent aprovació. La voluntat d’aquest govern sembla clara. De fet, ja es coneixen algunes orientacions del futur Projecte de decret, pel qual es regula la renda per a menors en procés d’autonomia personal, que han estat sotmesos a mesures administratives de protecció.

 

A Santiago, al congrés, es debatran els resultats d’una recerca realitzada aquests anys per quatre universitats, entre les quals es troba la UIB, i quatre entitats del tercer sector, entre les quals es troba Natzaret. La falta de dades sobre la realitat dels processos de preparació per a l’emancipació, així com sobre la realitat dels joves que han abandonat el sistema de protecció, ha motivat l’estudi de la situació. Fins ara, s’havien realitzat estudis locals (Melendro -dir-, 2010), sobre acolliment familiar (López, Montserrat, Del Valle i Bravo, 2010), sobre itineraris concrets (Montserrat, Casas, Bertran, 2013), així com estudis de conjunt en l’Estat, basats en diverses fonts (López, Santos, Bravo, Del Valle, 2013; Melendro i Rodríguez -coord-, 2013). La recerca que presentam a Santiago s’inclou en aquesta tradició d’estudi. Metodològicament molt avançada, intenta una aproximació a la interpretació sobre l’emancipació i la situació dels joves ex-tutelats en el moment present a l’Estat. Quan tornem de Santiago podrem informar dels resultats amb tot detall.

 

CONGRÉS:

http://encuentro.joveneseinclusion.org/inicio_798721841.html

 

PROGRAMA DEL CONGRÉS:

http://encuentro.joveneseinclusion.org/programa_798721927_16609.html

 

Referències, clicant aquí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *