Enhorabona, senyor Mendoza

Segurament Eduardo Mendoza no és el millor escriptor en llengua espanyola (el debat aquí seria llarg i acabaria amb tota probabilitat sense acord), però sí, des del meu punt de vista, el cronista irònic que millor ha sabut transmetre la realitat social de cada moment. I és precisament aquesta ironia, aquest sentit de l’humor que impregna quasi tots els seus textos, el que segons el jurat l’ha fet mereixedor del Premi Cervantes.

Mendoza ha sabut arribar a milers de lectors amb novel·les hilarants, com les que protagonitza el seus famós i boig detectiu anònim, per a totes les edats, com la d’aquell Gurb perdut en la Barcelona preolímpica, i de gran calat social, com Riña de Gatos o la immensa La verdad sobre el caso Savolta. Com ell mateix diu, els seus llibres són fàcils, accessibles, però no per això menys complets. De fet, tenen molta més càrrega de profunditat que algunes erudites anàlisis sobre la realitat social.

A nivell personal, crec que he llegit quasi totes les novel·les de l’autor, i n’he gaudit la majoria. A més, quan en els meus temps d’estudiant formava part d’un grup de teatre (a la secció tècnica, doncs les meves aptituds artístiques són pràcticament nul·les), vàrem treballar durant un any la versió que Mendoza va fer del shakesperià Somni d’una nit d’estiu Per això estic content del reconeixement que suposa aquest premi, i esper de veres que no sigui cert allò que el mateix escriptor va dir en conèixer la notícia, que el Cervantes era un punt i final molt adequat per a la seva carrera.

En qualsevol cas, enhorabona, senyor Mendoza. I gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *