Enlluernats

Lluny de les advertències de determinats touroperadors, que asseguraven que una part significativa dels seus clients preferia pagar menys per les seves vacances, fins i tot a costa de la seguretat (declaracions que únicament es poden emmarcar en la continua batalla de preus en la que Balears no hauria de lluitar), les companyies aèries tenen programada una xifra rècord de passatgers per enguany: 30 milions, molt per damunt dels 26 milions registrats el 2016.

Primer, les “bones notícies”. La temporada s’està allargant, com palesa el nombre d’establiments hotelers oberts i la previsió d’ocupació: es calcula que el 80% dels hotels estarà operatiu per la Setmana Santa, amb unes ocupacions mai vistes en un inici de temporada. També els preus s’han incrementat en aquesta temporada mitjana, i des de les distintes patronals auguren un increment dels llocs de feina que pot superar el 10%. La maquinària sembla, doncs, engreixada i a punt per generar riquesa i complir el seu paper de locomotora de l’economia illenca.

No obstant, els punts febles d’aquesta fotografia es fan evidents tot just es grata una mica la superfície. Per una banda, la consolidació de la precarietat laboral i la no repercussió dels beneficis en els salaris; és a dir, que la rendibilitat econòmica no es transforma en rendibilitat social. Podem seguir basant l’èxit del model en una mà d’obra intensiva, temporal i de baixa qualificació?

Per una altra, des de fa molts d’anys es repeteix el mantra de la desestacionalització, però és un greu error aspirar a què les xifres de la temporada alta es registrin tot l’any. Un territori tan fràgil com el de les nostres illes no pot assumir un volum tan elevat de visitants, i sembla que les “espectaculars temporades” han convençut a molts (inclòs el govern actual), incapaços de tenir una visió a mig i llarg termini. La saturació no és un simple eslògan que alguns han convertit en bandera, ni una qüestió limitada a platges plenes o carreteres col·lapsades, sinó que comporta problemes molt més greus relacionats amb el medi ambient, els recursos (aigua, energia…), el tractament de residus, la societat…

Curiosament, els que asseguren treballar per aconseguir un turisme sostenible són els que més se n’alegren, d’aquestes xifres desmesurades, mentre etiqueten als que volen encetar un debat precisament sobre la sostenibilitat d’anar en contra del sector, de l’economia i fins i tot de la ciutadania. Enlluernats per un present que consideren favorable, no poden (o no volen) preveure’n les conseqüències.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *