Ens roben les pensions

Fa més de 30 anys que poc a poc ens retallen les pensions, boni bé sense fer renou, boni bé sense que seguem conscients. Enfora queda el temps en què la mitjana de cotització per calcular la jubilació eren els dos darrers anys cotitzats, després van ser vuit, després quinze i novament s’amplia el període de càlcul ja que es una manera de retallar l’import de la mateixa.

L’atac també ve pel fet de que s’amplia en nombre d’anys que hom a de cotitzar per cobrar el 100% de la jubilació. Actualment amb la finalitat d’arribar als 37 anys, el que significaria, per exemple, en el cas d’una persona que fes una carrera universitària, treballar pràcticament des de la finalització de la mateixa fins els 61 de manera continuada i sense estar a l’atur.

Certament hi hagut respostes, la vaga general de 1985, la de 1988 o la darrera al PP, de 14 novembre de 2012, però no han servit per frenar el procés, potser en el millor dels casos per endarrerir-lo.

Sempre s’actua de la mateixa manera es fa una gran ofensiva mediàtica amb dos arguments que poc a poc van passant al inconscient col·lectiu, qual mentida repetida un milió de vegades per convertir-se en veritat, però que són fruit de la ideologia neoliberal i sense fonament científic. La primera és que la població està envellint i que no hi ha prou treballadors actius per mantenir a tant pensionista, la segona gran mentida és que l’estat no pot assumir ni garantir el pagament de les pensions, que no hi ha un cèntim o la caixa està buida.

Fem una petita anàlisi de les dues mentides. La primera, que no hi ha prou gent activa per l’evolució vegetativa de la població, té fàcil solució, en cas que sigui certa, obrir les fronteres a totes les persones, majoritàriament joves i en edat madura que volen entrar a Europa. De fet són diversos els estudis que parlen de que Europa necessitarà immigrants, i el fenomen que va viure Espanya en la darrera onada d’immigració, tenia molt a veure en que aquí no hi havia prou gent per cobrir les demandes de mà d’obra que necessitaven sectors poc especialitzats com ara la construcció, l’hoteleria, el servei domèstic o el camp per posar uns exemples. Però hi ha un altre fet, que no es comenta pels medis de comunicació menys encara pels partidaris de la “reforma de les pensions” (quan en realitat volen dir, privatitzar les pensions) i és que el més important no són quans treballadors actius hi ha per pensionista, sinó quan cotitza cada treballador. El professor Vicenç Navarro posa un exemple per fer-ho més entenedor: Quan es segava a mà, feien falta molts de jornalers, avui, una sola persona amb una màquina segadora fa la feina de centenars…”  idò bé, pocs treballadors, però amb bons sous, són suficients per mantenir el sistema de pensions, de fet cotitza molt més una persona amb un sou de 1.800€ que tres que cobren 600 € cada una, per tant amb una persona podríem tenir més ingressos que amb tres, en aquest cas. Mantenir les pensions no és una qüestió de quantitat ni estan en perill per un problema d’evolució vegetativa, perquè tampoc és cert que la gent visqui més anys, l’esperança de vida, per l’empitjorament de les condicions laborals, econòmiques i socials està en clar retrocés, al manco entre la majoria de la població, que cada cop, s’està empobrint més.

La segona gran mentida és que no hi ha recursos per pagar les pensions, però si que n’hi ha per salvar bancs, o rescatar autopistes…en un acte de cinisme polític, ens diuen que no hi ha doblers a la caixa, quan la veritat és que el nostre és un dels Estats que menys percentatge del seu PIB dedica a pensions i quan és lògic que si els pensionistes són més, es dediqui més recursos a mantenir-los. Però hi ha una pregunta que hom es tindria que fer, avui Espanya, és més rica o menys que fa 10, 20, 30 o 40 anys? La resposta en termes de PIB, és que som més rics, per tant si era possible pagar les pensions fa 40, 30, 20 o 10 anys, ara també ho és.

Quin és el problema real idò? Si les pensions no estan en perill, què volen aquesta gent amb la seva privatització?. La resposta és senzilla, fer negoci, i per açò necessiten que les pensions passin de ser públiques, de tots, a privades, d’uns pocs… poc a poc ens roben les pensions i ara hi tornen de nou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *