Era una nina de la guerra…

Na Bibiana Herrero Martínez era una nina de la guerra. Una nina basca, de Bilbao, que fou enviada a la URSS, amb molts altres infants, per allunyar-la de la guerra, dels bombardejos, de la fam, de la mort.

Na Bibiana es trobà a aquell nou país, la URSS, amb altres nines i nins de tots els racons de l’Estat espanyol, acollida amb els braços de la solidaritat soviètics. Visqué l’altra gran guerra, la segona mundial, amb trasllats d’una banda a l’altra per no haver de patir-la. Estudià una carrera universitària, enginyeria, fou brillant en els estudis. Es casà amb un company valencià, en José Català, també enginyer.

Tingueren dos fills, na Victòria i en Sergio. En poder tornaren a la seva terra, en els darrers anys cinquanta, en ple franquisme. Vingueren a Mallorca, en Pepe Català el contractaren a GESA per muntar noves centrals elèctriques. Na Bibiana no exercí d’enginyera, es dedicà a donar classes de rus per a alumnes lliures i a l’Escola de Llengües estrangeres ubicada a l’Estudi General Lul·lià.

Na Bibiana es dedicà en cos i ànima a l’atenció del seu fill, en Sergio, a través del qual la vaig conèixer. Un al·lot superdotat en intel·ligència, però malauradament, va tenir una malaltia mental  que el feia patir i allunyar-se de la família més propera, dels amics i amigues. Anys més tard visqué a Cuba, on cada any el visitava la seva mare amb constància i dedicació.

Vaig coincidir amb na Bibiana a moltes reunions del partit, el partit comunista, en els primers anys de la democràcia. Una dona apassionada, que ens transmetia el seu reconeixement a la URSS, a allò que havia significat, durant els anys de la República,  per tantes persones que havien conegut la solidaritat internacional.

Una dona compromesa, molt formada, gran lectora. Dedicada amb el mateix entusiasme a ajudar la seva filla, na Victòria, en la criança del seus néts, en Gerard i na Lídia. Una militant batalladora en els debats sobre la realitat política i econòmica que vivim al nostre país.

Moltes persones l’han coneguda, des de les seves classes, passant per múltiples activitats ciutadanes. Moltes dones i homes l’hem estimada.

Moltes dones i homes ens hem sentit properes a ella en la seva trajectòria, a vegades discrepant i debatent, perquè així som les esquerres, plurals, diverses. Riques en la diversitat i sempre amb el lligam comú de les idees de transformació d’aquesta societat injusta, insolidària.

Fa uns anys, el 2012, en motiu de la presentació del llibre Aurora Picornell 1930-1936 i altres veus a Mallorca en defensa de les treballadores -Josep Quetglas (ed.) les companyes i companys del PCIB i Esquerra Unida de les Illes Balears li reteren homenatge i reconeixement, en un acte a la seu de la UGT de Palma. Ja no va poder assistir-hi  però la seva filla Victòria l’agraí en nom seu.

Ens ha deixat na Bibiana, uns anys més tard que el seu company José Català. Una i l’altre nins de la guerra que visqueren anys difícils de lluita, de por, de coratge i sobretot, d’esperança en un futur més just, més solidari, més igual.

No oblidarem mai aquestes persones, el seu record ens dóna el coratge per continuar cada dia amb el nostre compromís.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *