És el canvi climàtic, estúpids!

En qüestió de setmanes hem passat d’una de les sequeres més severes dels darrers anys o fins i tot dècades a les pluges més abundants (per no dir excessives) si més no del que duïm de segle, que ja són 17 anys. En qüestió de dies ha plogut el que sol ploure en tot un any a Mallorca de mitjana, i pel que fa a un mes de gener, només el que ha plogut el darrer cap de setmana equival a multiplicar per deu les pluges d’un mes de gener qualsevol.

Els diferents escenaris plantejats pel Panell Intergovernamental de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (IPCC) apunten a què en el curt i mig termini la tendència hauria de ser d’augment de les temperatures i de minva del nivell de precipitacions, a la Mediterrània. El que no comptàvem és que una altra de les conseqüències assenyalades pel grup d’experts és l’increment dels fenòmens meteorològics anormals i extrems, que a altres latituds provoquen grans catàstrofes climàtiques, ja siguin en forma de tempesta o de sequera, i que aquí aquests dies està provocant unes pluges per a les quals no estam preparats.

Resulta indignant que qui va desmantellar el departament de Canvi Climàtic del Govern i el gruix de polítiques mediambientals, a més d’aturar la roda de neteja de torrents, ara vulgui treure rèdit polític del desastre d’aquests dies i acusi els actuals responsables de l’executiu autonòmic de no mantenir els torrents nets, quan s’han incrementat els quilòmetres de neteja de les vies d’aigua i s’ha doblat el pressupost. Tanmateix, davant aquestes pluges el que es podia fer era anecdòtic, o algú recorda quan han estat els embassaments de Cúber i el Gorg Blau al 100% de la seva capacitat?! A més, quan es podia fer alguna cosa és a l’hora de dissenyar els nostres pobles i ciutats, amb qualque criteri apart del de l’especulació, sense subordinar les vies naturals de l’aigua als interessos urbanístics particulars.

Amb allò que sí que podem i hem fer alguna cosa és amb la nostra contribució a mitigar el canvi climàtic, així com adaptar-nos a les noves realitats que ens depara. Per reduir l’impacte de les nostres emissions és prioritari actuar sobre el consum (transport, en el nostre cas especialment l’aeri i per carretera, i energètic) i transitar cap a un altre model energètic, cosa que al meu parer passa per llevar-nos les pors i les prevencions a les plaques solars i de pas denunciar el govern de l’Estat, que ha tornat afavorir l’oligopoli de les elèctriques front a les energies netes. L’adaptació és quelcom més complicat, però justament pel fet de ser illes hauria de ser estratègica, i un dels camps de recerca científica prioritària a les universitats i empreses.

Si les emissions de CO2 fossin de colors, segurament estaríem més preocupats, i és amb fets com les pluges d’aquests dies que hauríem de prendre consciència. O amb amenaces que aparentment són ben enfora, com la imminent separació de la massa de gel Larsen C de l’Antàrtica, que en uns mesos pot fer pujar el nivell de la mar uns 10 centímetres arreu del globus, amb conseqüències imprevisibles.

Era Clinton que va vèncer Bush pare amb aquell «és l’economia, estúpids!». Ara, si volem vèncer els Trumps, Putins, Kim-Jong-Ils i Rajoys de torn que malmenen el planeta, convé tenir present que hauria de ser el canvi climàtic, la prioritat, i pensar-ho tot a partir d’aquí. Començant per casa nostra, és clar. No siguem tan estúpids com per voler mirar cap a un altre costat, perquè com diria El Roto, en un món global no hi ha un altre costat on mirar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *