És només un bus

Ha estat sense cap mena de dubte el tema de la setmana, primer a les xarxes socials i després, com sempre, a la resta de mitjans de comunicació: l’autobús de la plataforma ultraconservadora (us agrada l’eufemisme?) Hazte Oír va estar campant per Madrid amb el seu lema contra la transgènere fins que una onada de crítiques el va fer viral i finalment, l’Ajuntament n’ha acabat prohibint la circulació.

Vagi per endavant la meva repulsa a totes (o gairebé totes) les idees que he sentit d’aquesta gent. Són retrògrads, malintencionats i més propers al Tea Party que una altra cosa. Dit això, estic bastant en contra de que s’hagi prohibit el seu autobús. Crec que una societat demostra la seva maduresa quan és capaç de debatre temes controvertits sense necessitat de tirar-se els trastos pel cap. Per molt que s’estigui en contra del que diuen en el seu lema contra la transexualitat, on queda la llibertat d’expressió? Es pot o no es pot expressar una opinió sense necessitat de ser censurat, per molt que molta gent no hi estigui d’acord? Hem de prohibir tot allò que no ens agrada?

Diran els demagogs que clar, amb aquest plantejament també hauríem de permetre que els nazis es puguin manifestar. Però que jo sàpiga els d’Hazte Oír encara no demanen l’extermini de part de la raça humana per qüestions xenòfobes. Els defensors de la il·legalització del publibús també argumenten que s’ha que vetllar pels nens, perquè no se’ls pugui influir amb idees esbiaixades i fora de lloc. Suposo que llavors aquests que demanen la seva retirada es deuen passar el dia escrivint als directors de les cadenes de TV i a la secretaria d’Estat demanant la retirada d’anuncis que fomenten el consumisme, que influeixen en l’obesitat infantil i que inculquen als nens que els valors de la violència són els que regeixen la nostra societat.

Així que hauríem de tenir tots una mica més de cintura, acceptar que hi ha gent que no pensa igual que nosaltres (per molt que ens generi repulsió) i que se’ls ha de rebatre amb idees i argumentació, i no pas amb prohibicions. Perquè en realitat, vetant la circulació d’aquest autobús han aconseguit allò que volien i que diu al seu nom: fer-se escoltar. Han tingut més repercussió així que amb una flota de deu autobusos. Quan, en realitat, és només un bus.

Un comentari a “És només un bus

  1. ¡Todo es publicidad! hablen bien o hablen mal todo vale. Nadie se hubiera dado casi cuenta de UN BUS con este eslogan, pero la prensa que es más tonta que un burro (que me perdone este pobre animal, algunos son más listos que ciertas personas) lo ha ido pregonando a los 4 vientos y todo el mundo se ha enterado. No es que esté yo ni a favor ni en contra, pero si tenemos liberta de expresión ( que esta es otra falacia) ¡que digan lo que quieran! sólo les harán caso los que entiendan el mensaje, que para muchos es bastante retorcido. 🙁

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *