És pitjor Trump o Clinton?

Com cada cop que arriben les eleccions als EUA aquí tothom intentem fer veure que som experts en política nord-americana, que realment ens preocupa el que allà passa. Malgrat sigui només cada quatre anys. És un postureig molt estès entre els politòlegs, que se senten amb la responsabilitat de mullar-se en el que consideren “la política d’alta volada”, malgrat l’única diferència amb la d’aquí és que molts ni tan sols entenen els discursos que es fan i necessiten el Google Translator per comprendre’ls.

Doncs aquests dies, o millor dit des de ja fa uns mesos, hem assistit a una polarització clàssica que sol arribar aquí: els demòcrates són els bons, els republicans els dolents. Els demòcrates representen els suposats valors de l’esquerra, malgrat que pels yankees és gairebé un insult que a ells se’ls etiqueti d’esquerranosos, perquè per a ells és sinònim de comunista. Són alts, guapos i creuen en els valors. En canvi, els republicans són el dimoni: són els texans, l’Amèrica inculta, invasora, menjadora d’hamburgueses gegants i racista fins a la mèdul·la. Quant de mal ha fet el maleït idealista Sorkin.

Diferents analistes nord-americans afincats a Europa, molts d’ells d’esquerres, discrepen d’aquesta polarització que els demòcrates han venut de forma tan exitosa durant molts anys. Per a ells, Clinton és el retorn de les guerres intervencionistes dels Estats Units arreu del món, fins i tot arribant a témer per una 3ª Guerra Mundial: promet ajudar encara més a Israel envers als palestins, vol fragmentar Síria, enfrontar-se a Rússia a la seva frontera amb Ucraïna, lluitar contra l’expansió comercial xinesa… Clinton és el típic producte predissenyat per la maquinaria demòcrata des de fa anys perquè sigui la primera dona presidenta del país. Se li ha anat fabricant un currículum, se li han atorgat càrrecs, sense cap mereixement, només amb la finalitat de que sigui prou bona com per arribar a la carrera presidencial. Les seves conviccions ultra religioses, les fermes aliances amb el lobby jueu o la bel·ligerància amb altres superpotències que puguin ser una amenaça pels americans són alguns dels trets de la seva política. És la candidata de Wall Street, del liberalisme de mercat i del fanatisme capitalista que ens va portar a la última i recent gran crisi de la que encara patim les conseqüències.

Per contra, Trump és masclista, groller, poc políticament correcte, diu el primer que se li passa pel cap… És molt fàcil lluitar contra això venent sensatesa. Però tal vegada no sigui tot tan senzill. Trump, més enllà d’alguns arguments racistes que la maquinaria demòcrata s’ha encarregat de repetir fins a la sacietat, és més partidari de la no intervenció dels EUA als conflictes externs. Trump el bàrbar és més partidari de reconstruir la malmesa infraestructura social del país en lloc de gastar en conflictes externs, i vol establir ponts comercials amb Rússia i Xina que afavoreixin a les respectives nacions. Per això no té el vistiplau dels que manen al país, que són els que creuen en l’hegemonia nord-americana per sobre de qualsevol altra.

Tot això obviament no ho dic jo, que no conec prou el tema com per fer aquestes afirmacions. Ho diuen refutats comentaristes polítics, coneixedors en profunditat de la política nord-americana, com Diana Johnstone (autora del llibre ‘La reina del caos’), John Pilger, o Ralph Nader. Així que abans de tenir por del que surti, faríem bé d’escoltar els que en saben, enlloc de parlar d’allò que volen que parlem els mass media americans, que són uns vertaders experts en crear corrents d’opinió. De vegades, com en un bon guió de thriller, el que pensem que és el dolent no ho és. Sempre n’hi ha un de pitjor que semblava que era el bo. O no. Però almenys ens hauríem de qüestionar si hi ha candidats bons i candidats dolents, o si simplement són lluites d’interessos on guanya el que millor propaganda fa.

PD: Us convido a que proveu aquest interessant exercici que proposa la BBC d’endevinar 10 frases i encertar si les va dir Trump o Clinton. Us asseguro que quedareu ben sorpresos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *