És tan fàcil matar!

Data: dissabte 3 de juny. Hora: 22:08 hores. Ubicació: Londres, concretament al pont més bonic del món. Objectiu: assassinar de forma indiscriminada el màxim nombre d’innocents. Mitjans: una furgoneta i dos ganivets de cuina.

Tan sols 8 minuts més tard el resultat és la mort de 7 vianants, 3 terroristes i una atmosfera de pànic que es trasllada ràpidament per tot arreu. Així de fàcil!, d’aquesta forma freda i senzilla es pot generar el terror a un dels països més avançats i segurs del món.

El terrorisme ha canviat, res té a veure amb el que va patir  Europa amb bandes com a l’IRA, ETA o Brigate Rosse, entre altres. Sense entrar a l’origen ni l’objectiu d’aquests grups terroristes, les batalles que es plantejaven eren lluites de tipus militar, les seves tàctiques de combat curosament apreses a altres països tenien molt més a veure amb l’estratègia militar pels seus sofisticats plans, armes i entrenament militar especialitzat. Per tot això qualsevol il·luminat no podia ser terrorista.  Afortunadament aquells temps ja són història i els governs democràtics a poc a poc varen anar derrotant aquestes bandes, que a més es varen anar quedant sense ideals pels quals lluitar.

Ara tenim un altre tipus de terrorisme, el generat pel fanatisme religiós, qualsevol persona és susceptible de convertir-se en una arma humana, no sent necessari cap tipus d’entrenament miliar, ni tenir coneixement d’explosius, ni utilitzar armes sofisticades, res d’això ja no és necessari. Els nous terroristes, pagant voluntàriament el preu de la seva vida, es converteixen en kamikazes mitjançant Internet i objectes tan comuns com a un vehicle. És igual si han nascut o no al país, inclòs en molts de casos és indiferent si abans eren fermes creients o no, són persones que només amb les seves mans i un punt de bogeria són capaces de matar.

No em cap dubte que els governs democràtics tornaran a guanyar la batalla al terrorisme, la lluita policial s’imposarà sobre aquesta nova evolució del terrorisme, com si d’un virus es tractés, però quin és el preu que haurem de pagar, quantes vides innocents s’hauran de perdre pel camí?

És en aquest punt on hem de reflexionar que tal vegada els governants del nostre món occidental els quals sens dubte els més qualificats, tenen l’obligació de calibrar de forma més acurada quines són les conseqüències de determinades accions intervencionistes siguin militars o polítiques sobre la resta de països. S’ha demostrat que és una errada entrar dintre ells, rompent els seus fràgils equilibris, amb l’excusa de “l’equilibri geopolític”, sense que d’una forma o una altra part d’aquestes intervencions se’ns giri contra nosaltres en forma d’efecte bumerang.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *