Es va desemmascarant l’entelèquia que és “España”

Alicia Sánchez Camacho ha declarat (video) que “Tots aquells que convoquin a manifestar-se contra la suspensió cometran un delicte d’inducció a la sedició”. És una més de les grans frases que van apareixent últimament i que, paradoxalment, responen més a aquesta entelèquia que se li diu España que no pas a la singularitat identitària de la societat catalana.

 

A veure: “Inducció a la sedició”?… És a dir, traïció. Traïció a què? A la pàtria? Si us plau, qui és nacionalista?

 

Portem tant de temps aguantant que ens diguin nacionalistes… Prou ja de mentides. I prou ja, per part de l’esquerra, de pensar i entendre que, per ser d’esquerres, no hem de defensar la integritat de la nostra identitat i manera de ser plural i diversa perquè això seria nacionalisme i seria fer el joc a la burgesia!

 

Quan una dona és feminista, no ho fa per imposar-se als homes, sinó que ho fa per impedir que la trepitgin per la seva condició de dona. Quan un català defensa la seva cultura és el mateix. És en defensa pròpia davant d’un assetjament, no reconeixement i una voluntat d’eliminació física o moral (depenent de l’època), i és molt respectable aquesta defensa. I s’encarna perfectament amb els valors d’esquerres de defensa dels febles davant dels forts!

 

En canvi, el nacionalisme espanyol no és el mateix, perquè tenint un estat i tota la potència que d’ell emana (lleis i Constitucions incloses) el seu nacionalisme sí que no té cap explicació raonable. És com el nacionalisme nazi, o el dels serbis, o el dels croats,… és un nacionalisme (segurament fruit d’una tremenda inseguretat i infravaloració pròpia) que intenta imposar-se i destruir al que pot ser un igual a tu!

 

Per això s’entesten en que l’Estatut no contingui la paraula “nació”, ja que només pot existir la seva. I no ens poden deixar votar i decidir, perquè temorosos del que puguem voler, diuen que haurien de votar tots els espanyols, ja que ens consideren una part d’ells, una part d’Espanya. No ens poden reconèixer la condició de subjectes en nosaltres mateixos perquè els deixaria en fals. Per aquest motiu de base, és impossible que l’Estat espanyol vulgui i pugui ser un estat federal, perquè no poden reconèixer ser una unió de subjectes polítics. Per a ells, cal que España sigui “UNA, grande y constitucional”… Només es podrà tractar amb España i tenir-hi relacions d’”amistat” essent independents d’ells i llavors sí, d’igual a igual.

 

L’independentisme és un camí, que intentem recórrer, de transit cap a la normalitat. Quantes ganes de normalitat i de deixar d’haver-nos de defensar contínuament. I a més a més, ajudarà també als espanyols a superar el nacionalisme malaltís que gasta aquest estat, que també ho necessiten, per iniciar la gran feinada que cal fer, per part d’uns i altres, per aconseguir sengles estats democràtics i justos socialment, construint societats sense privilegis i sense castes madrilenyes ni catalanes. No ens entretinguem en els prolegòmens i en picabaralles infantils de si podem o no podem decidir. Evidentment que hem de poder! El veritablement important, vindrà després tant a una banda com a l’altra de la “frontera” invisible i inexistent. Serem pobles germans i també ens caldrà obrir-nos més cap a altres germans del sud d’Europa i el Mediterrani.

0 comentaris a “Es va desemmascarant l’entelèquia que és “España”

  1. Entre de ple en el problema bàsic i que només és un: No acceptar que hi hagi altra nació que la espanyola quan sempre haviem entés que la gràcia de la Constitució del 78 just era que per fi s’acceptava que hi havia una nació catalana dintre del estat espanyol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *