Espanya es desbloqueja i el PSOE col·lapsa

300 dies després es consuma la claudicació, el PSOE en una decisió històrica presa ahir al Comitè Federal s’abstindrà a la segona ronda de la sessió d’investidura i Mariano Rajoy governarà la XIV legislatura de la recent democràcia.

Amb aquesta abstenció la situació política es desbloqueja, momentàniament, i almenys es podrà configurar un equip de Govern abans de final d’any, el qual haurà de prendre les primeres mesures per intentar quadrar el PGE del 2017  al gust dels nostres veïnats europeus.

A la fi s’han imposat les estructures econòmiques de l’Estat  portant al PSOE cap a una situació de declivi difícil de saber com acabarà.  El resultat és prou clarificador, 139 membres donen suport a l’abstenció i 96 continuen negant la via d’un nou govern del PP. La fractura continua.

No s’equivoquin, no es tracta d’un debat ideològic; de fet, fa molt que es varen desviar de l’ideari socialista, senzillament és una lluita dels barons de l’establishment contra una mínima regeneració interna que encapçalava Pedro Sánchez. Donar ales i veu a la militància, establir una línia de diàleg amb els partits nacionalistes o parlar amb PODEMOS sobre un canvi de les estructures de l’Estat,  han estat arguments massa perillosos per a la tropa de Felipe González.

Tampoc hem d’oblidar el poder de l’Espanya subsidiada, Castella-La Manxa, Extremadura, Andalusia,  Astúries, etc,  depenen massa de l’actual sistema de finançament que lluny de servir com a impuls de les seves economies, s’han convertit en uns diners per poder mantenir carreteres sense trànsit o funcionaris amb pírriques càrregues de treball.  Aquesta Espanya subsidiada i socialista, no podia permetre que la racionalitat econòmica i financera arribés als ministeris.

I ara què? El Partit Popular governa amb una minsa minoria, incloent-hi el suport extern de CIUDADANOS, la qual cosa significa que haurà de posar en funcionament una política de diàleg i pactes i per això té al PSOE.  Uns socialistes que si quelcom necessiten, és temps, temps per elegir un nou o nova secretària general, temps per canviar el seu discurs, temps per intentar tornar il·lusionar una militància i un electorat esgotats, per les lluites internes i d’un missatge buit sense credibilitat. Aquest “temps” és el millor aliat de Rajoy.

I Balears? Sembla que no, però tots aquests esdeveniments ens afecten en major o menor mida. La postura de Francina Armengol mantenint un discurs coherent des del començament li pot donar certa estabilitat a nivell local front PODEMOS,  però no sabem fins a quin punt li passarà factura dintre de l’estructura del partit socialista. A hores d’ara, encara no sabem quina serà la postura dels dos diputats socialistes, ni tan sols de com s’escenificarà l’abstenció socialista.

Del que podem estar ben segurs és que un Govern de l’Estat comandat pel PP amb el suport de  CIUDADANOS i l’ala més conservadora del PSOE, res de bo ens pot portar a nosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *