Espanya? (III): Projecte comú

Als anteriors dos articles (aquí i aquí) he volgut recordar què Espanya és una realitat plural afectada pel centralisme o problema castellà.

Ara bé, alguns responen, davant aquesta evidència, que el conflicte es podria resoldre si cada poble fes la seva. Podríem convenir que, tanmateix, la idea d’Espanya, entesa com cohesió dels pobles transpirinencs europeus, no deixa de ser una idea que no necessitam.

Quina és la funció d’aquest concepte anomenat Espanya? Podríem anomenar una economia comuna, amb més competitivitat en la globalització, amb un mercat interior ample entre les diferents regions; la solidaritat entre aquestes (malgrat que el sistema de finançament s’hauria de millorar); unes lleis iguals i la persecució d’actes contra la seguretat més organitzada i amb més efectius; o la creació d’esdeveniments esportius, o de qualsevol tipus, més grans al organitzar-se sobre el territori nacional i amb participants de persones de diferents regions (pens, p.e., en les lligues esportives, o en la selecció espanyola de l’esport que sigui).

La religió fou, també, fins fa res, un element comú importantíssim, en el concepte d’Espanya (de fet, la Inquisició fou la primera institució comuna entre els diferents regnes). Ara ja no és tan important, però en el seu lloc trobam el llegat cultural deixat per aquesta religió catòlica (història, arquitectura, expressions, costums, festes,…), que ens dota d’identitat compartida pròpia.

De tots aquests aspectes, el més important per jo, pens que és la política exterior. Des dels inicis, el terme Espanya ha tingut un component d’imatge cap a l’exterior, però no entraré, per falta d’espai, en història. És evident que Espanya, en política exterior, té més pes i capacitat que si cada regió fes la seva: l’exèrcit, unificat, és més potent i efectiu; Espanya és pont entre la UE, el Magreb i Iberoamèrica, el que suposa tenir un valor diplomàtic únic; i és porta del Mediterrani, és a dir, no és tan sols els beneficis que té el tenir sortida al Mediterrani i a l’Atlàntic, sinó que a més ocupa una posició geopolítica estratègica.

En definitiva, el que vull dir és que Espanya és un projecte comú entre les diferents regions que la composen i que uneixen els seus interessos compartits. És un projecte comú amb certs conflictes derivats del problema castellà, que tenen a veure primordialment amb l’intent d’ocultació de la seva realitat plurinacional, i que cal resoldre. En paraules d’un Artur Mas pre-independentista: “No tingueu por a que Espanya es reconegui tal com és i s’accepti tal com és”. A uns els ha de quedar clar que rompre Espanya no és la solució, ja que ells són Espanya i han de lluitar per reconstruir-la. Els altres han d’entendre que Espanya no és monolítica, i que cada regió tingui gran grau d’autonomia i identitat, és positiu, necessari i legítim.

Un comentari a “Espanya? (III): Projecte comú

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *