Estadístiques sense perspectiva de gènere

El proppassat divendres, en llegir la referència oficial del Consell de Govern, em vaig regirar. Entre els diversos acords de la reunió governamental semanal n’hi havia un que em va provocar aquest regirament. Em referesc a l’aprovació del Pla anual d’estadística de les Illes Balears. No m’ho podia creure, però, per més que m’ho mirava i remirava, a la comunicació oficial no hi havia cap referència a la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes.

Poca broma amb aquesta absència! Recordin, per una banda, la importància que, amb raó, se li va donar des del Govern, i, per un altre costat , no oblidin que l’article 7 de la citada llei és claríssim. Diu literalment el següent:

“Estadístiques i estudis.

Amb l’objectiu de complir les disposicions d’aquesta llei i d’integrar de manera efectiva la perspectiva de gènere en l’activitat ordinària de les administracions públiques de les Illes Balears, en l’elaboració d’estudis i estadístiques s’han d’observar aquests principis:

a) Aconseguir l’eficàcia en la incorporació de la perspectiva de gènere, per la qual cosa s’ha d’incloure la variable “sexe” en totes les dades estadístiques, enquestes i registres autonòmics, amb la finalitat de possibilitar un coneixement millor de les diferències en els valors, els rols, les situacions, les condicions, les aspiracions i les necessitats de dones i homes, i la influència d’aquests indicadors en la realitat que s’analitza.
b) Establir nous indicadors que possibilitin un coneixement més ampli de les diferències en els valors, els rols, les situacions, les condicions, les aspiracions i les necessitats de dones i homes, i la seva manifestació i interacció en la realitat que s’hagi d’analitzar, i incloure’ls en les operacions estadístiques.
c) Dissenyar i introduir els indicadors i els mecanismes necessaris que permetin conèixer la incidència d’altres variables que, si es donen, generin situacions de discriminació múltiple en els diferents àmbits d’intervenció.
d) Dur a terme mostres suficientment àmplies perquè les diverses variables incloses puguin ser tractades i analitzades segons la variable “sexe”.
e) Tractar les dades disponibles de manera que es puguin conèixer les diferents situacions i necessitats de dones i homes en els diversos àmbits d’actuació.
f) Revisar i, si és necessari, adequar les definicions estadístiques existents amb l’objectiu de contribuir al reconeixement i a la valoració de les dones; revisar i adequar les definicions estadístiques per evitar els estereotips de gènere i la identificació de les dones com a col•lectiu; i prevenir els estereotips negatius de determinats col·lectius de dones”.

Després de l’ensurt inicial, vaig pensar que podria ser un oblit en la redacció de la nota oficial, i que allò que calia era deixar passar el cap de setmana, i, quan es publiqués, llegir amb deteniment el Pla Anual d’Estadística 2017.

Malauradament, després de llegir la lletra petita del mencionat pla, que s’ha publicat en el BOIB, he passat del regirament i l’ensurt a la més profunda preocupació: s’ha confirmat la no aplicació de la vigent llei autonòmica d’igualtat de dones i homes.

No voldria caure en la demagògia fàcil, però no em puc estar de indignar-me en veure com es poden incomplir tan descaradament determinades lleis (hi ha lleis de primera i altres de segona categoria?). No em diguin que és una qüestió de prioritats o de pressuposts. Seria reconèixer que les prioritats polítiques i pressupostaries en matèria d’estadístiques oficials són determinats indicadors macroeconòmics per sobre dels indicadors de l’estat de la situació de la desigualtat entre dones i homes.

Es precisa, sens dubte, alguna explicació per part del Govern. Una explicació política, i no administrativista, burocràtica, o economicista. Cal insistir que no és una qüestió menor, tot recordant Celia Amorós i Ana de Miguel, que al llibre “Teoria feminista: de la Il·lustració a la globalització” (2007) escriuen: “La teoria feminista no és un paradigma més al costat dels altres, sinó que es constitueix en el ‘Pepito Grillo’ dels altres paradigmes en quant sexistes i patriarcals; així, no pot renunciar a certes pretensions normatives que ha de validar al seu torn. I per a tal validació invoca el punt de vista de la universalitat, nervi de tot feminisme reivindicatiu des dels seus orígens”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *