Estimar la nostra terra: un projecte col·lectiu a construir

La ciutadania té un component administratiu concret. Estar censat per pertànyer oficialment a una determinada comunitat. El municipi és la unitat bàsica políticament reconeguda. Pot coincidir o no, amb un sentiment de pertinença. Hi ha persones que a més d’estar censades, estimen el seu poble. A la seva manera. Perquè hi ha viscut sempre la seva família. Perquè se senten membres d’una comunitat a les festes populars. Perquè els hi agraden les peculiaritats territorials, culturals, socials, que ofereix. També n’hi ha d’altres que tan els hi fa el que passi al seu voltant. Poden ser natius del lloc o no. Lògicament, les persones que estan en un municipi de manera temporal, ocasional o circumstancial, tenen més probabilitats de no establir cap relació afectiva amb el territori i les costums de les seves gents. Especialment si la decisió d’establir-se en el municipi, no és una qüestió de lliure albir, sinó d’imperiosa necessitat de trobar feina, de tenir una possibilitat de residència, de recerca d’uns serveis cívics necessaris.

En un poble petit, el sentit de pertànyer a una comunitat és més plausible. La costum de saludar a tothom, d’observar i sentir-se observat en els espais públics, participar dels actes públics, conversar de manera habitual en els espais de socialització: tendes, bars, oficis religiosos…afavoreixen el sorgiment d’aquesta percepció, difusa o més o manco explícita, de sentiment comunitari. Si eixamplem la perspectiva territorial, el sentiment de comunitat també és explicita en el nostre cas insular. A un altra nivell. El sentiment de comunitat també sol anar acompanyat d’un cert orgull per la terra que habitam. I fins i tot d’un cert sentiment d’estimació cap a la mateixa. Ens agraden moltes coses de la nostra terra. Altra cosa és el que fem els seus habitants amb ella.

La realitat és que coexistim a cadascuna de les nostres illes, una ciutadania censada amb nacionalitat espanyola reconeguda; una ciutadania censada però sense dret a nacionalitat espanyola; una ciutadania europea censada amb drets reconeguts a la UE i una ciutadania plural sense censar. Totes elles amb drets i deures diferenciats. I dintre de la ciutadania censada hi ha persones amb sentiment de pertànyer a una o a diferents comunitats, i d’altres que sols pensen que la comunitat és un maquinaria bona o dolenta, en funció de si va bé als seus egoismes personals. Pel que fa a la ciutadania no censada, immigrants amb residència o sense residència, turistes d’estada estacional estable, treballadors de temporada d’altres comunitats autònomes, la identificació amb la comunitat d’acollida també és plural i diversa.

Per alguns, és suficient aquesta comunitat política formal i multinivell, per gestionar la convivència i abordar els problemes polítics que afecten a les nostres Illes. Per altres, sense dotar de contingut i sentiment comunitari coherent a aquests drets formals, podem acabar en una pura gestió del que hi ha, que amb les moltes llums vermelles ja enceses, vol dir anar directament al desastre.

Estimar la nostra Terra hauria de ser una fita comuna que poguéssim compartir tots els habitants que vivim a les nostres Illes. Construir entre tots un projecte polític comunitari, que per ser-ho, necessita de la raó i de la capacitat de proposta, però i molt especialment, d’un sentiment compartit. Estimar la Terra no és un acte irracional ni banal. Estimar la nostra Terra és un aprenentatge. També una manera de construir una proposta política col·lectiva. Una forma d’afavorir des de la biodiversitat social i cultural, l’avanç cap a una comunitat universal més justa i democràtica.

Tots podem aportar qualque cosa al projecte i tots hem de poder percebre els seus beneficis. Tots hauríem de treballar per poder tenir una societat de somnis compartits, com comenten en el seu llibre els amics Joan Colom, Joan Pau Jordà i Biel Mayol. Perquè aprens a estimar la Terra quan comprens el que te dona i abans no ho veies. Aprens a estimar la Terra quan menyspreen la teva llengua i cultura i tu la defenses. Aprens a estimar la Terra quan te la lleven de davant dels nassos i la donen a uns altres. Aprens a estimar la Terra quan entens que no pot ser tan sols per a tu i l’has de poder compartir amb la gent de bona voluntat que també ho necessita. Aprens a estimar la Terra, quan fas tot el possible perquè no la destrossin amb polítiques contínuament expansives i extractives dels seus recursos. Aprens a estimar la Terra, quan saps que no és la guixa del món, i entens la seva responsabilitat en l’entorn social i polític que l’envolta. Aprens a estimar la Terra, quan aquesta és terra d’acollida i no d’exclusió. Aprens a estimar la Terra quan veus que els seus habitants, comencen a deixar de ser xotets de cordeta i es proposen aprendre els uns dels altres, per arribar a construir una comunitat que realment s’autogoverni.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *