Eufòria desfermada

La meitat del PSOE exhibeix l’eufòria de la victòria sobre l’altra part del partit, talment com si en lloc d’una elecció interna s’hagués guanyat una convocatòria general. I encara és tot per fer. També a França i al Regne Unit, Benoït Hamon i Jeremy Corbyn celebraren les seves nominacions al capdavant dels seus respectius partits i després, a l’hora de la veritat,  en parlar els electors i no només els afiliats, l’entusiasme inicial ha quedat en no res en el socialisme francès i pels anglesos les expectatives no són gaire encisadores.

D’entrada el nou secretari general té per endavant la tasca fonamental de superar l’esperit de facció que s’instal·là en el PSOE en aquell comitè federal de l’1 d’octubre i que ha perdurat fins a hores d’ara. No sembla que els guanyadors tinguin clar l’objectiu. Des de l’entorn de Pedro Sánchez s’ha demanat als dirigents territorials que no li feren costat que demanin perdó a la militància per la malifeta. En el grup parlamentari del Congrés ja hi ha hagut algunes fregades entre significats diputats partidaris de Susana i de Sánchez. En altres escenaris, després d’una pugna com la viscuda pel PSOE, hom estava avesat a escoltar la reclamació de generositat als vencedors de cap als vençuts. Entre els socialistes és a l’ inrevés, són els vencedors que exigeixen humilitat i generositat als vençuts, la qual cosa no s’allunya gaire d’una demanda de submissió. No semblen els millors vímets per fer una senalla.

Aquesta mateixa setmana ha començat el procediment per triar els delegats que han de representar els militants al congrés del partit del mes que ve. La facció victoriosa ha fet a saber que el millor procediment és que els afiliats, a cada agrupació del partit, votin una llista única, proporcional als resultats de l’elecció interna de diumenge passat. Uep aquí! Que ja no són tan necessaris els militants? Que ja no és hora d’escoltar la seva veu? Resultaria si més no contradictori amb el discurs que ha retornat Pedro Sánchez a la màxima direcció del partit pretendre ara un congrés directament “a la búlgara”.

El que és segur és que s’ha acabat el temps de les frases més o manco enginyoses i toca prendre decisions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *