Família i polítiques públiques

Com a institució social, la família també es veu afectada per les polítiques públiques. Unes polítiques que, amb l’argument de la crisi, s’han abandonat i que, més enllà d’algunes mesures puntuals completament insuficients (com ara l’increment del permís de paternitat), es troben enfora del que realment haurien de ser. El nou número de Quaderns Gadeso analitza precisament les demandes ciutadanes orientades a millorar la vida familiar.

N’hi ha que creuen que les administracions no s’han d’immiscir en l’organització familiar, però curiosament solen ser els que es mostren reticents a acceptar que existeixen altres tipus de família (i lògicament es neguen a atorgar-los els mateixos drets que a les famílies “com Déu mana”). No obstant, les polítiques públiques per facilitar i millorar la vida familiar són imprescindibles, i en la llista de demandes ciutadanes hi trobam les estratègies orientades a la conciliació laboral, en massa casos impossible per a molta de gent. Una altra mesura recolzada per una majoria de la població illenca fa referència a l’ampliació dels permisos de maternitat i paternitat, molt allunyats dels que es donen en els països nòrdics, i que, juntament amb altres qüestions com l’educació pública i gratuïta per a infants de 0 a 3 anys, milloraria les baixes taxes de fecunditat que registra actualment l’estat espanyol en general i Balears en particular. L’atenció a les persones dependents o les bonificacions fiscals per a les famílies amb fills també figuren en aquest llistat.

El Quadern afirma que, per molt que hagi deixat de ploure, els efectes de la tempesta encara són ben evidents; i més encara quan l’estratègia que s’ha seguit vol consolidar la situació de precarietat que se n’ha derivat. Dit d’una altra manera, les conseqüències de la crisi (i de les mesures que s’han aplicat per superar-la) continuen sent el pa de cada dia per a milers de persones.

I això, afecta a la vida familiar? Segons l’enquesta, més de dos terços dels illencs ha vist com la seva situació econòmica empitjorava, bé sigui per situacions d’atur o de precarització de les condicions laborals, el que enllaça amb el 27% que ha hagut d’ajudar o rebre ajuts econòmics d’altres familiars (pares que ajuden els fills, pensions que serveixen per mantenir famílies…). Arran d’això, també s’han incrementat en els darrers anys els conflictes familiars per motius econòmics i laborals.

I encara que no pugui atribuir-se únicament a la crisi, una conseqüència important de la situació dels darrers anys ha estat la decisió de retardar el moment de tenir fills o, encara més greu, d’optar per no tenir-ne malgrat es desitgin.

En definitiva, i acceptant que és un problema multifactorial que s’ha d’atacar des de diversos angles, l’impuls de polítiques públiques fer facilitar la vida familiar és des del nostre punt de vista imprescindible.

Un comentari a “Família i polítiques públiques

  1. Com a família monoparental formada amb l’adopció del meu fill he quedat bocabadada amb l’enquesta. La meva preocupació no és per a mi sinó per al meu fill.
    En quina societat vivim?

    Segurament cap família de les considerades “tradicionals” han passat per l’avaluació que hem passat les famílies adoptants i no es que em queixi, però ho tenguin en compte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *