Fer història

Només començar el recompte, vàrem agafar una dotzena de vots d’avantatge.
Però abans de continuar, imaginau-vos l’escena. Una sola urna tancada amb 869 vots dedins, més del 87% de participació al poble, el percentatge més alt de totes les Illes Balears. Una sala de l’Ajuntament dividida en dues parts: a una banda els interventors de MÉS. A l’altra banda, cara a cara amb nosaltres, els qui sempre havien guanyat les eleccions a Mancor, el PP. La confiança i experiència d’ells contra la il•lusió i l’esperança dels nostres. Enmig una veu que canta vots: MÉS, PP, PP, MÉS, MÉS, MÉS i MÉS. I MÉS.

Nirvis a l’hora d’anar posant tantes creus al full de recompte. Mitges rialles nervioses i el pols acceleradíssim. A dreta i esquerra, els companys de candidatura a l’expectativa. En Guillem, el futur batle, corrent per la muntanya per espassar-se la tensió. Ja arribarà…

A fora, després ens digueren que la plaça era plena com en les grans ocasions, però com gairebé sempre, amb majoria conservadora. L’esquerra mancorina ja ha sofert massa humiliacions com per anar a la plaça i suportar el renou dels coets, veure les explosions triomfants de cava, escoltar els tocs de clàxon i acotar el cap i abaixar la mirada davant l’eufòria conservadora. Tot i això, un terç de la plaça reclamava canvi i resistia amb esperança fins a saber els resultats. “Enguany sí…”, “O ara o mai…” eren les frases més escoltades.

Per whatsapp es van filtrant els primers resultats parcials: 67-50. 100-75. “A favor de qui???? De MÉS???” “Falta molt encara, falta moltíssim…”

Escric això a les portes de prendre possessió amb en Guillem, na Joana Maria, na Marga i en Pesca de les actes de regidors que ens permetran governar Mancor durant els propers quatre anys. Tenim una gran responsabilitat, però amb ells i la resta de la candidatura podem fer grans coses. No ens permetran errors, l’autoexigència durant els anys d’oposició ha estat altíssima i ara ve l’hora de complir les expectatives.

150-127. Mancor, en els seus 90 anys d’història com a municipi independent només ha tengut un batle d’esquerres, imposat per una Junta gestora en temps de la II República. Era nascut a Lloseta i en començar la Guerra Civil el varen matar els falangistes. La resta d’eleccions municipals sempre les ha guanyat la dreta o una candidatura unitària independent. Tant abans del 1936 com després del 1978, mai l’esquerra havia guanyat unes eleccions municipals. Aquesta és la nostra història.

200-166. Carai… això va molt bé! Pens en na Lola, n’Oliva, en Xenxo, n’Antònia, en Joan Mele. Sense ells no hauríem arribat fins aquí ni de conya. Amb suplents així podríem fer tres equips de govern de primer nivell!

250-240. “Ja vos ho deia jo que el PP remuntaria” “I ara vénen tots els vots de la gent que vota després de sortir de missa…” Un brot de pessimisme atàvic ens envaeix a tots…

300-288. Una senyora exaltada crida i pega cops a la porta de l’Ajuntament: “s’han de repetir aquestes eleccions! Això no pot ser!” “Aquests no són mancorins d’arrel!!!”. En fi…

350-339. Arriba qui serà el futur batle, mira el full de recompte que tenc a les mans i se’n va a un lateral de la sala en silenci. Està fet un flam.

400-377. Na Teresa feta un sac de nirvis pega botets al fons de la sala, en Xavi devora jo també posant creuetes concentradíssim, na Pilar enviant whatsapps amb els dits tremolosos, en Biel incrèdul i sospirant per poder cridar “braaavo batuadeu braaavo!”…

420-400. Seria molt cruel haver anat per davant en tot el recompte i perdre a les darreres 30 paperetes… Però els més matiners acostumen a votar la dreta… bufff…

425-414. Veig que queden menys de deu paperetes dins l’urna, me gir i mir els meus companys amb una rialla: “crec que hem guanyat”, xiuxiueig. “Què???” Un fil tremolós de veu torna a repetir: “Hem guanyat”… I de fons, com per corroborar-ho arriba un cantet que sona a glòria: “MÉS, i MÉS. I ja està.”
En Xavi, a la meva esquerra ha fet el recompte millor que jo i li surten 434 vots a MÉS. A jo 431. Amb el PP tots dos coincidim: 416. Silenci.

Alço la mirada cap envant per primera vegada i veig moltes cares llargues. Na Magdalena de s’Ajuntament demana a na Margalida del PP que digui la seva suma: MÉS 434. PP 416.

Silenci. No sabria dir a quina de les dues bandes hi ha més ulls plorosos. Ni un sol crit. Ho hem passat malament massa vegades com per ara no ser conscients del mal moment que passen ells.

Ens abraçam en silenci. Llàgrimes d’emoció. A poc a poc, sortim a la plaça. Està mig buida, però l’alegria dels presents és total. Hi són molts dels qui ens han ajudat a empènyer per arribar fins aquí. S’ha acabat abaixar la mirada. S’ha acabat acotar el cap. No hi ha hagut la prepotència del cava, ni els clàxons, ni els coets. Ens feim un parell de fotos i poca cosa més. Per uns quants de nosaltres, és la primera vegada que votam una força que guanya les eleccions i ens ve tan de nou que no sabem com reaccionar.

La victòria ha estat èpica, però la història la començarem a fer a partir de dissabte, quan prendrem possessió. I a mesura que anirem fent camí, anirem fent història. I ho celebrarem. Amb tothom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *