Flors d’ametler a Barcelona

Permeteu-me que us relati una petita crònica. L’escenari, el Centre de Cultura i Memòria de Barcelona (CCM), ubicat al Born d’aquesta ciutat. El motiu: el concert que Lluís Llach va oferir amb motiu de la cloenda del IX Premi Miquel Martí i Pol als millors poemes musicats del 2016. Els protagonistes, per aquest ordre: Magnus Luna, Mireia Vives i Borja Benalba, Guiem Soldevila, Marta Elka i Toni Pastor, i Ona Nua, els cinc finalistes d’aquest certamen que guanyà el duet format per Mireia i Borja amb un poema de Roc Casagran que du per títol “Si no fores no amb mi”, magníficament interpretat per aquesta jove parella de músics valencians. Com a cloenda a l’acte, l’actuació del guanyador de la vuitena edició d’aquest premi, el cantautor Bertomeu, també del País Valencià, conegut per musicar Vicent Andrés Estellés i que presentà part del seu darrer treball, Collita i llaurador (2016).

Potser us demanareu perquè vos cont tot això. És ben senzill, els mallorquins també hi érem, tot ufanosos i dignament representats per la modulada veu de Marta Elka i la mestria musical de Toni Pastor, que havien arribat a la tria final amb un poema pertanyent al CD “L’inquilí del gel” (Blau, 2016), un projecte solidari basat en el llibre de poemes del mateix títol i que un servidor dedicà al seu moment al nostre fill Lluís, afectat d’autisme. Aquest treball, al seu torn, constitueix la banda sonora d’un muntatge que es va presentar el 3 de desembre de 2014 a l’Auditòrium de Palma amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, i que comptà amb la col·laboració de l’Escola de Dansa Francisca Tomàs i d’un bon grapat d’artistes mallorquins, començant pel cantautor Jaume Anglada i seguint pels esmentats Elka i Pastor, els actors Joan Carles Bestard i Miquel Àngel Torrens, el poeta i slammer Tomeu Ripoll, la ceramista Elisenda Pipió Gelabert, els músics Armando Lorente, Pep Toni Brotons i Marc Morueco, i la participació de la directora del Centre “Gaspar Hauser”, Maribel Morueco, i d’un dels seus alumnes més emblemàtics, el jove Elbio Nery.

Vull dir amb tot això que aquesta nominació al Premi Miquel Martí i Pol –al qual concorrien més de 400 maquetes, segons explicà Llach en els prolegòmens del concert – era d’alguna manera la guinda a un projecte que uní a l’ensems poesia, dansa, música i solidaritat al voltant de l’autisme, un dels trastorns del desenvolupament més colpidors i enigmàtics que existeixen. Per aquesta i altres raons resultà molt emotiu escoltar la veu de na Marta i la guitarra d’en Toni la nit del passat 17 de febrer a la Sala Moragues del Born CCM de Barcelona, davant d’un públic entregat i en companyia de familiars i amics com ara Gabriel Pérez i la seva esposa Dolors, pares de l’Àgatha i impulsors d’una bella curolla que porta el nom de la seva filla, Univers Àgatha, una associació que treballa per conscienciar sobre la incidència de l’autisme a través de nombroses iniciatives socials i culturals. La darrera d’elles la presentació, el proper 4 d’abril a la sala Luz de Gas de la Ciutat Comtal, del llibre “Lletres blaves per l’autisme”, una recopilació de textos que aborden aquesta temàtica sota el prisma de la solidaritat i el testimoni, sens dubte les eines més eficaces en la sensibilització dels denominats TEA (Trastorns de l’Espectre Autista).

Vull agrair també –i especialment– la presència a l’acte dels nostres fills, en Pere i en Marc, com també la de na Marina, en Seni, en Joan i na Marga, que volgueren estar presents en una nit plena de màgia i calidesa, tant com les belles notes que acompanyaren “Ales útils”, el poema seleccionat en aquesta fase final del certamen i els versos del qual us diran potser molt més que les meves protocol·làries paraules:

Ales útils

No hi ha ales inútils.
Ningú no té dret
a determinar,
ni que sigui per la via de la ciència,
l’abast del vol
o el sostre del anhel,
la delicada natura
de l’ocell del gel,
baldament siguin només alots
o petits plomalls,
vellutades ganivetes
que tallen l’aigua
i neden
a l’encalç de qualque peix,
negres monyons
de summa suavitat
bategant-se
sobre una immensitat antàrtica,
criatures
de caminar maldestre
i secular saviesa,
metàfora de Tu,
corol·lari del meu somni.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *