França, Europa

Finalment s’ha concretat el pronòstic que quasi tothom donava per bo i d’aquí a dues setmanes el candidat centrista Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen s’enfrontaran en una segona volta per decidir qui serà el proper president de França. A partir d’aquí, Europa i gran part de l’establishment han alenat alleujats, doncs s’ha evitat la final que temien entre la pròpia Le Pen i Mélenchon. Es deixen així en un segon terme altres qüestions com la desfeta anunciada del Partit Socialista (al que pertany l’actual president), la no presència en la segona volta de les dues formacions que han governat França durant els darrer mig segle o el creixent suport que va assolint el Front Nacional.

No hi ha mitjà o analista que atorgui probabilitats serioses a la candidata d’ultradreta (de fet, tant el conservador Fillon com el socialista Hamon ja han demanat als seus electors que votin per Macron el proper 7 de maig), però això no pot impedir que s’analitzin molt bé les causes que han portat a quasi un de cada quatre francesos a optar per una política que defensa l’expulsió immediata dels immigrants irregulars, la sortida d’Europa i el retorn a un sistema proteccionista sota el lema França primer; i tot sense el suport dels grans grups mediàtics i amb tota l’estructura comunitària en contra.

Tal com va passar fa uns mesos a Àustria, sembla que ens hem de congratular per haver evitat la pitjor alternativa. S’equivoquen aquells que assenyalen els creixents populismes com un factor que pot afeblir la integració europea: aquests moviments, com el de Hofer o el de Le Pen, no són més que la conseqüència de les polítiques aplicades fins ara a la UE. Qüestió que han sabut llegir i aprofitar molt bé determinades formacions per arrossegar a un gran nombre de descontents i fer trontollar els fonaments de la mateixa Unió.

Per tant, és pràcticament segur que en quinze dies Macron sigui el nou president de la República Francesa, però per molt que s’hagi aconseguit frenar momentàniament el populisme antieuropeu i xenòfob, no podem oblidar que Europa té un problema seriós que cal abordar. No fer res significaria donar la raó a Le Pen, i la solució no passa per seguir com fins ara ni per posar pegats que ens permetin seguir alenant una mica més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *