Front comú

Ahir es va celebrar a València una jornada que, sota el títol L’hora de les decisions, fou un lloc d’encontre i reivindicacions comunes del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears (que juntament amb Andorra i Catalunya Nord conformen la denominada Euroregió de l’Arc Mediterrani – EURAM). S’hi varen tractat multitud de temes que afecten als tres territoris, des de l’agricultura al coneixement, passant pel turisme, la indústria i les relacions laborals, però sens dubte el fil conductor va ser la demanda de reforma del sistema de finançament, amb totes les seves derivades: deute històric, inversions, sobirania fiscal…

Aconseguir l’establiment d’un marc de cooperació en matèries tan cabdals com l’empresa o el sector turístic no sembla a priori senzill, però posar a l’abast de la ciutadania les dades que dibuixen la situació actual (com fa el llibre blanc presentat ahir) i els elements per debatre-la és una passa imprescindible per assolir els objectius que s’anaven desgranant al final de cada xerrada. Alguns tan importants com el conegut corredor mediterrani o, més directament relacionat amb les illes, la cogestió aeroportuària.

La totalitat dels ponents van coincidir en destacar la necessitat de disposar de més instruments per superar les mancances que tenen els tres territoris i que els impedeixen competir en igualtat de condicions amb altres regions més beneficiades pel model centralista dominant, sobretot pel que fa al finançament i a les infraestructures. Es va parlar d’autonomia financera, de descentralització dels ingressos i, lògicament, d’independència, el que demostra que més enllà de les aspiracions polítiques de cada un dels territoris és possible un espai de col·laboració per reivindicar allò que cadascú considera just.

I no és just reclamar un salari digne per als treballadors, una renda mínima ciutadana o uns serveis públics de qualitat? No és just apostar per un canvi del model productiu i per un mercat laboral inclusiu? No és just exigir un tractament diferenciat per compensar la insularitat? No és just demandar una gestió més propera dels recursos i de les infraestructures? No és just reconèixer un millor finançament per als ajuntaments, l’administració més propera a la ciutadania? No és just intentar formar un front comú davant els grans reptes del futur?

Això sí, aquesta voluntat palesada ahir va quedar sens dubte enfosquida per l’absència de les màximes autoritats dels tres territoris. La decisió de Ximo Puig de no assistir a l’acte de cloenda, tal com estava previst (i les consegüents negatives dels seus homòlegs Armengol i Puigdemont), deixa clar que encara hi ha reticències i sucursalismes que cal superar. Per tant, benvingut sigui aquest front comú per intentar millorar el benestar de la ciutadania; esperem que no es quedi, com tantes altres coses, en paper banyat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *