Game Over

Imaginin una habitació d’hotel amb dos llits individuals, un llit supletori no autoritzat – un dels molts de milers de llits il•legals que hi ha durant el més d’agost – i un armari empotrat. De l’armari, quan s’obri, es pot extreure un llit, de plaça i mitja, articulat per un mecanisme de molla que s’acciona manualment. Superfície total de l’habitació: menys de 20 metres quadrats. Capacitat: 5 adults. Si algú mai havia pensat que no existia industria al nostre territori, s’equivocava. Si, certament, existeix una industria, molt consolidada: la del llit. Som productors de llits per a dormir.

El fil de la historia començà quan el metge de la companyia d’assegurances mediques va entrar a l’habitació. Ràpidament es va adonar que aquell ambient d’olor de peus, suor i vòmit de licor de dubtosa reputació, no era el més adequat pel pacient. Amb cel professional, el doctor, va assabentar de la situació a l’autoritat. Els esdeveniments que van seguir foren carn per a un extens expedient administratiu.

Segon acte. Una nit, tard, a l’aeroport d’una ciutat llunyana, l’industrial del llit i l’autoritat signant de l’epíleg sancionador d’aquell expedient administratiu, a la sortida de l’avió, que ha cobert l’últim vol del dia, es troben. Decideixen compartir el taxi que les ha de portar al balneari, on el dia següent tindrà lloc el congrés que assistiran. Resta una hora llarga de cotxe per arribar a la destinació. L’industrial inicia una conversa sobre la qualitat com factor d’èxit en el turisme, que continuarà fins a la arribada a l’hotel. Un cop allà, de manera educada, es desitgen bona nit. A fora, la pluja cau sobre sòl mullat.

Aquesta setmana. L’industrial del llit surt somrient a una fotografia de premsa, amb motiu de la World Travel Market. Dies abans, s’havia publicat que el jutge el relacionava amb el finançament il•legal del PP, en la trama del cas “Over Marketing”. Seria terrible descobrir que a la fotografia somriu perquè pensa que la pudor a peus, a suor o vòmit, encarnen un concepte qualitat superior al que ell mateix té de la qualitat democràtica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Game Over

Imaginin una habitació d’hotel amb dos llits individuals, un llit supletori no autoritzat – un dels molts de milers de llits il•legals que hi ha durant el més d’agost – i un armari empotrat. De l’armari, quan s’obri, es pot extreure un llit, de place i mitja, articulat per un mecanisme de molla que s’acciona manualment. Superfície total de l’habitació: menys de 20 metres quadrats. Capacitat: 5 adults. Si algú mai havia pensat que no existia industria al nostre territori, s’equivocava. Si, certament, existeix una industria, molt consolidada: la del llit. Som productors de llits per a dormir.

El fil de la historia començà quan el metge de la companyia d’assegurances mediques va entrar a l’habitació. Ràpidament es va adonar que aquell ambient d’olor de peus, suor i vòmit de licor de dubtosa reputació, no era el més adequat pel pacient. Amb cel professional, el doctor, va assabentar de la situació a l’autoritat. Els esdeveniments que van seguir foren carn per a un extens expedient administratiu.

Segon acte. Una nit, tard, a l’aeroport d’una ciutat llunyana, l’industrial del llit i l’autoritat signant de l’epíleg sancionador d’aquell expedient administratiu, a la sortida de l’avió, que ha cobert l’últim vol del dia, es troben. Decideixen compartir el taxi que les ha de portar al balneari, on el dia següent tindrà lloc el congrés que assistiran. Resta una hora llarga de cotxe per arribar a la destinació. L’industrial inicia una conversa sobre la qualitat com factor d’èxit en el turisme, que continuarà fins a la arribada a l’hotel. Un cop allà, de manera educada, es desitgen bona nit. A fora, la pluja cau sobre sòl mullat.

Aquesta setmana. L’industrial del llit surt somrient a una fotografia de premsa, amb motiu de la World Travel Market. Dies abans, s’havia publicat que el jutge el relacionava amb el finançament il•legal del PP, en la trama del cas “Over Marketing”. Seria terrible descobrir que a la fotografia somriu perquè pensa que la pudor a peus, a suor o vòmit, encarnen un concepte qualitat superior al que ell mateix té de la qualitat democràtica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *