Genocidi encobert

Aquests darrers dies ha tornat ha posar-se damunt la taula el debat sobre el paper de les farmacèutiques. Ha estat arrel de les lamentables declaracions del conseller delegat de BAYER afirmant que “Nosaltres no desenvolupam aquest medicament pels indis, l’hem desenvolupat per als pacients occidentals que s’ho poden permetre ”. Això ho va dir en una entrevista on BAYER negava la legitimitat al Govern de l’Índia per atorgar llicències a altres empreses per a fabricar fàrmacs genèrics; és a dir, molt més barats i amb la mateixa qualitat i eficàcia terapeùtica. Aquesta és una petita mostra del cinisme que mostren les multinacionals farmacèutiques que no s’amaguen en dir ben fort i ben clar que ells no treballen pels pobres sinó pels rics.

Però no això no és el més greu. El que és vertaderament escandalós és la lluita d’aquestes multinacionals per silenciar qualsevol avanç que suposi la cura definitiva d’alguna malaltia. Ha passat en alguns casos què equips de científics de reputades universitats han trobat les causes que generen una malaltia i, per tant, han estat capaços de trobar el remei per curar-la.

Voldria comentar un cas concret: a la Universitat d’Alberta, Canadà han descobert que una substància anomenada dicloroacetat cura el càncer. Es tracta, a més, d’una substància molt barata. Malgrat això, les farmacèutiques no s’han interessat a investigar amb el dicloroacetat ja que prefereixen dedicar-se a fer recerques sobre com cronificar la malaltia per tal que els pacients s’hagin de gastar els seus diners amb tractaments molt llargs i cars.

La Universitat d’Alberta no disposa dels recursos per fer una recerca a gran escala per a poder assegurar i regular l’ús d’aquesta substància per a curar el càncer. El negoci de les farmacèutiques no és, per tant, curar malalties sinó allargar el patiment dels pacients i tenir-los enganxats als seus fàrmacs.

Què podem fer nosaltres, pobres mortals, per a no ser còmplices d’aquest genocidi encobert?. No gaire cosa. Entre les coses que podem fer és la de fer boicot a les grans marques farmacèutiques comprant medicaments genèrics sempre que sigui possible. Jo ja fa anys que ho faig. També podem demanar al nostre farmacèutic que ens canviï el medicament que ens acaba de donar per un altre igual d’una altra marca no tant “contaminada”.

Una altra cosa que podem fer és denunciar aquestes pràctiques mafioses sempre que puguem . Afortunadament el tema fa uns anys que és actualitat gràcies a les denúncies de Teresa Forcades, monja i especialista en salut pública.

La salut no és una mercaderia i no podem permetre que s’utilitzin els medicaments com una arma per a condemnar els pobres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *