Gestió empresarial vs. privatització

M’ha tocat ser testimoni, aquests darrers mesos, de dos processos diferents d’una mateixa patologia tumoral greu. La primera es detecta als 15 dies d’haver anat a la consulta, mitjançant la prescripció d’un TAC que posa de manifest la gravetat de la situació, als 20 dies s’intervé quirúrgicament al malalt i al mes següent se li comença a donar la corresponent quimioteràpia en sessions setmanals de curta durada al llarg d’un període de sis mesos. Desprès de haver passat quasi un any de la detecció del problema el anàlisis no mostren símptomes de que el tumor s’hagi reproduït.

La segona es detecta als 8 mesos d’haver anat a la primera consulta, desprès d’una infinitat de visites a l’atenció primària i a urgències, quan la família troba el camí per a que li facin un TAC. Una vegada diagnosticat correctament s’informa al pacient que el tumor no es operable i que, per tant, s’haurà de sotmetre a unes sessions intensives de quimio i radioteràpia per, desprès, passar a un tractament de quimio similar al del primer cas.

La importància de la detecció precoç de qualsevol tumor i la conseqüent possibilitat d’una intervenció quirúrgica ràpida es coneguda per tothom i repetida, constantment, per els professionals de la medicina i per les campanyes divulgatives que, periòdicament, bombardegen l’opinió pública.

Doncs bé, en el primer cas la detecció de tumor i la operació quirúrgica es fan a una clínica privada i l’excel•lent professional que opera simultaneja la seva activitat a la sanitat pública amb intervencions puntuals a la sanitat privada. El tractament de quimio es fa a la sanitat pública. En el segon cas, tot el procés ha transcorregut dins de l’àmbit de la sanitat pública.

L’exemple portat a col•lació no pretén donar la solució al títol d’aquest article, no obstant això, es clarificador al respecte de la confusió que vivim al voltant de termes com Gestió, Públic, Privat, Privatització, Retallades, etc. Per veure el lligam que proposo, caldria assentar, primer, una sèrie de premisses:

L’Estat del Benestar “garanteix” una sèrie de drets dels ciutadans com ara la Sanitat i l’Ensenyament i disposa d’un Pressupost limitat per a dur a terme l’aplicació d’aquests drets que prové del que recapta amb els imposts.

La crisi actual ha fet que el Pressupost sigui cada vegada mes “limitat”

L’Administració Pública hereta una tradició (i una realitat) de gestió, en general, poc eficient, derivada de que les seves estructures no estaven pensades per “gestionar” en el sentit de prendre les millors decisions dins d’un escenari de recursos limitat.

L’Empresa privada gestiona “millor” perquè sempre ha tingut la limitació de recursos que imposa la necessitat d’obtenir beneficis per a seguir existint.

Partint de les anteriors consideracions, la primera pregunta seria: es pot gestionar la cosa pública igual o millor que la privada?
Alguns països com Suècia i el Regne Unit han adoptat models de gestió de la Sanitat Pública, partint del principi d’introduir un cert grau de “competència de mercat” entre els diversos agents i centres a l’hora d’assignar els recursos pressupostaris, de forma que els mes eficients se’n duen la part mes important del pastís i les persones que treballen en aquestos obtenen un major reconeixement i una retribució addicional en forma de incentius.

Al Regne d’Espanya es va fer un intent de copiar aquest model introduint el que es deien “Fundacions Hospitals” com la de Manacor. Al present, les dites Fundacions estan integrades i ofegades per les “maquinàries” oficials dels sistemes autonòmics de salut, hereters del antic INSALUD estatal.

En tot cas, la meva contesta a la pregunta anterior es que la Gestió Pública podria devenir molt mes “empresarial” ( i per tant eficaç) sense perdre el seu caràcter de proveïdor exclusiu d’un be públic. Tot això en el ben entès de que, prèviament, s’haurien de fer uns canvis profunds, d’acord al criteris que varem exposar a la sèrie d’articles publicats sobre “la Reforma de l’Administració Pública”.

Una segona pregunta seria: es podrien combinar millor els recursos que proveeixen l’iniciativa privada i les Administracions Públiques per aconseguir sinergies que fessin mes eficaç i menys costós el proveïment de serveis públics garantits com l’Educació i la Sanitat?

La resposta, per a mi, torna a ser afirmativa: En un mon global i competitiu a on l’especialització ha esdevingut cabdal per a poder realitzar les “externalitzacions” necessàries que han permès a cada Empresa i/o Organització poder concentrar-se en el “cor” del seu tipus de negoci, la col•laboració públic / privat esdevé cabdal si volem mantenir l’Estat del Benestar tal i com l’hem definit constitucionalment.

Dit d’una altre forma: s’hauria d’aplicar allò de “sabater a les teves sabates” si volem mantenir el status actual i s’hauria de deixar de confondre el significat de les paraules “gestió empresarial” i “privatització”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *