Governar en minoria no és governar

Aquesta setmana hem viscut un fet políticament insòlit, per primera vegada en decennis, el Congrés de Diputats no ha validat un decret llei promogut pel Govern, concretament el que reformava l’estiba portuària. Ens hem de remuntar a l’any 1979 per trobar una situació similar.

Lluny de pensar sobre la importància o no de la reforma del sector portuari, el fet més significatiu és contemplar l’actual solitud del poder Executiu, en aquest cas el Govern de Rajoy, enfront del poder Legislatiu. Bona part de la ciutadania pensava que una vegada investit Mariano Rajoy com a president tot tornaria a ser igual, està clar que no ha sigut així. El “gallec immutable” va jugar bé les seves cartes per a ser investit president. Aguantar fins a l’impensable a costa de l’erosió d’un partit socialista en estat d’implosió. Per tant se pot dir que la seva investidura sigui fruit d’una hàbil política de pactes, sinó més aviat per demèrits de la resta de les formacions polítiques. Al final l’aritmètica parlamentària s’imposa i per poder governar en minoria s’ha de menester ajuda (i suficient) d’altres grups parlamentaris.

Què pot significar aquesta derrota? La demostració de la feblesa del Govern per validar un decret llei, no és més que la constatació de la incapacitat per poder aprovar els pressuposts de l’any 2017. Cal recordar que enguany encara no tenim pressuposts, per tant les Administracions Públiques espanyoles estan funcionant amb la pròrroga dels pressuposts de l’any passat.

De mantenir-se aquesta situació cal pensar què pot ocórrer si el Govern no aconsegueix aprovar els pressuposts per a l’any 2018. La resposta no és altra que la convocatòria de noves Eleccions Generals.

De moment res no fa pensar que el grup parlamentari del PP al Congrés pugui assolir un nombre suficient d’aliats més enllà del PNV i els canaris. Vol dir això que amb tota seguretat anam cap a uns nous comicis? No, encara a Mariano Rajoy li queda una carta, i aquesta no és altra que les eleccions primàries del partit socialista. Una victòria de Pedro Sánchez de ben segur que jugaria en la seva contra, però si finalment és Susana Díaz la que s’imposa, el panorama pot canviar, i molt, per l’actual Govern. Recordem que la investidura de Rajoy va ser gràcies a l’abstenció promoguda per la líder andalusa entre les files socialistes.

Però tot això no deixen de ser més que supòsits, ara només cal esperar al maig per veure cap on es decanten els esdeveniments. Mentrestant tan sols ens queda tenir paciència!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *