Governar la Universitat

Quinze dies sense escriure. L’acumulació de feina (corregir treballs, atendre consultes de l’alumnat, acabar un article acadèmic que semblava no tenir fi, reunions de coordinació, classes, unes jornades…) ha provocat que no escrigués cap comentari sobre l’actualitat dels afers educatius. La veritat és que deixar d’escriure aquestes notes em provoca un cert sentiment de culpa. Però bé; segur que en aquesta vida he comés pecats més imperdonables. En tot cas faig acte de contrició i propòsit d’esmena…

Dels darrers esdeveniments n’hi ha un que, segons el meu parer, és especialment rellevant: la publicació de les “Propuestas para la reforma y mejora de la calidad y eficiencia del sistema universitario español”; un informe que ha elaborat una comissió anomenada pel Govern espanyol ara fa gairebé un any. Del total d’11 membres designats (nou catedràtics, un professor titular i un president de Consell social i alhora vicepresident d’un banc) dos s’han perdut pel camí; set han signat l’informe de 84 pàgines i els altres dos han presentat una addenda de 31 pàgines amb els seus desacords amb les conclusions de la majoria. Sembla, doncs, que el procés no ha estat precisament un camí de roses. Un part complicat per un nadó magre i que potser no suri.

L’objectiu de fer propostes per millorar la Universitat és pertinent; són moltes, efectivament, les estructures i dinàmiques de la Universitat susceptibles d’endreçar. El procediment emprat (encarregar la tasca a un grup digitat) no sembla, però, l’opció més adient. Hauria estat més assenyat partir d’una avaluació rigorosa de la situació de la Universitat i intentar esbrinar, a partir de processos participatius, els camins del futur. Hauria estat més convenient posar en marxa processos que facilitessin que totes les parts interessades en la millora de la Universitat poguessin reflexionar i debatre el futur d’aquesta institució. ¿Per què el poder polític d’aquest país nostre defuig la participació com gat escaldat? ¿Què ha de passar perquè aquest poder se n’adoni que les tecnocràcies i els despotismes, fins i tot els il•lustrats, degraden la democràcia?

Bé; el procediment, ja ho he dit, em sembla errat. Més encara quan en els darrers anys, si he contat bé, se n’han fet cinc, d’informes semblants. Però això és el que hi ha i tenim la classe dirigent que tenim. Sigui com sigui, tant el document com el camí que s’ha seguit per coure’l ens proporcionen pistes sobre per on transitarà la reforma universitària que el Govern de l’Estat està cuinant.

L’informe està estructurat en cinc apartats que tracten sobre el personal docent i investigador, sobre l’avaluació de la qualitat, la governabilitat, el finançament i, finalment, els estudis. Són, ja ho he dit, 84 pàgines més 31 d’addenda i no hi ha full que no em suggereixi algun comentari. Només compartiré amb vostès una reflexió que m’ha vengut al cap llegint l’apartat dedicat al govern de la Universitat.

Es diu a l’informe que cal que la Universitat espanyola adopti un nou sistema de govern. I ho manifesta fonamentant-se en tres premisses: a la Universitat hi ha massa òrgans de govern i massa nombrosos; els processos de presa de decisions no són eficients i, finalment, aquests òrgans estan contaminats pel corporativisme. Per endreçar aquesta situació hom proposa la substitució de dos dels principals òrgans de govern actuals –el Consell de Govern i el Consell Social– per un anomenat Consell d’Universitat. Aquest òrgan, que no hauria de tenir més de 25 membres, vendria a ser el que a les empreses és el seu consell d’administració: l’òrgan que talla el bacallà; anomenaria el rector i marcaria les línies estratègiques de la Universitat. La seva composició –proposa l’informe– hauria d’estar formada en el 50% per membres anomenats pel claustre universitari; en el 25% per la Comunitat Autònoma i en el 25% restant per membres proposats tant per la Universitat com per la Comunitat. Hom suposa que així, amb aquesta composició i funcions, el govern universitari s’obriria a la societat i seria més eficient. No som d’aquest parer. Som dels qui creuen que en lloc d’eficiència el que tindríem seria la incorporació de la Universitat en els vaivens de la (lamentable) política del país.

Seria bo que no s’acceptés cap projecte de reforma del govern de la Universitat que no proporcionés garanties absolutes de no fer d’aquest govern una moneda de canvi de la martingala política. Convindria rebutjar tot projecte que no garantís el nomenament de representants socials per governar la Universitat que siguin competents, independents i valedors del bé públic, i no inútils i preocupats només de satisfer la seva secta partidista.

Crec que el que hi ha damunt la taula no ofereix cap d’aquestes garanties. El suposat “corporativisme” dels acadèmics del model actual podria ser una rialla en comparació als possibles manejos partidistes de la Universitat als quals obrin la porta algunes de les propostes de l’informe.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *