Ha acabat novembre, la lluita continua…

Ja som al desembre, mes de festes, ponts que són aqüeductes, nadal, cap d’any… Ha passat el 25 de novembre, per uns només la festa de Santa Catalina, per altres, el dia mundial contra les violències cap a les dones, o millor dit, les violències masclistes.

Enguany a les nostres illes hem viscut un mal son que no s’acaba mai. Sis dones han mort en mans dels seus marits, ex-companys, ex-marits… és igual, en mans d’aquells homes que deien que les estimaven. Aquests dies hem vist la crònica judicial de l’assassinat ocorregut a la barriada de Sant Jordi, el juliol del 2015, a la vegada que el presumpte assassí de na Cèlia Navarro , el professor de música es negava a declarar davant la justícia.

Les violències no saben de dies internacionals, de commemoracions… les violències masclistes exercides al si de la llar no aturen. Per això el títol d’aquest article. Novembre ha passat, un mes carregat d’actes contra les violències, actes organitzats pels Consells de cada illa, pels Ajuntaments, per l’Institut Balear de la Dona…manifestacions convocades pel moviment feminista. Un mes que ens fa present a tertúlies, a reportatges, a articles dels mitjans de comunicació allò que viuen tantes dones anònimes, silenciades.

Però la lluita continua. Enguany tenim una novetat. La campanya RE-Accionem de l’Ibd, continua present a les parades dels autobusos de l’EMT de Palma, a les ràdios continuen les falques animant a entrar al portal web www.reaccionem.com, i anima a què la ciutadania s’adhereixi, així com entitats,institucions. Hem vist nombrosos Ajuntaments fent per unanimitat la moció contra les violències masclistes. Hem vist els seus compromisos fixats al web que us he esmentat.

La lluita no s’atura, perquè les violències no aturen. Els acudits «graciosos» sobre el cos de les dones, sobre les actituds submises pel fet d’ésser esposes continuen. La publicitat sexista que mostra el cos de dones primes, perfectes, continua essent el principal reclam per comprar cotxes, perfums, colònies. Fixau-vos aquests dies en la publicitat de les cadenes televisives. Comença l’etapa de les festes, es veuen obligats a mostrar-nos mil i un possibles regals, comptau quants d’aquests anuncis són asèptics i quants són sexistes…

Per això enguany és tan important la campanya iniciada per l’Institut Balear de la Dona. Perquè l’ha començada, no l’ha mostrada i punt i final. El Govern s’ha compromès a invertir en accions positives durant els anys següents, no només en els pressupostos del 2017. Les entitats, sindicats, associacions, han escrit els seus compromisos, els partits polítics, els clubs esportius, els col·legis professionals… visiteu el web i veureu a què es comprometen. Després, com a membres, com a socis i sòcies, com a persones que heu decidit pertànyer a alguna d’aquestes, pensau a seguir el dia a dia d’aquesta decisió.

No deixarem que s’oblidi el mes de novembre, el dia mundial contra les violències masclistes. Promourem la igualtat, la millor eina contra les relacions humanes basades en el domini i la submissió. Reaccionem totes les persones de bona voluntat que som conscients d’aquest problema que tenen tants homes, homes que creuen en les relacions afectives com a relacions de possessió.

Reaccionem dones i homes, joves de totes les edats, majors i no tant majors… reaccionem davant qualsevol actitud masclista, malgrat sembli que és una broma, que no fa mal… Acostumem-nos a veure la realitat amb ulleres de color violeta, això és, tenint present sempre tota la població, dones i homes, no només el genèric-homes com a predominant.

Reaccionem amb orgull, amb valentia. A l’institut, a la feina, al centre de salut, a l’hospital, al centre de majors, a les oficines, als bars i restaurants, a l’hotel…al banc, a la botiga, al centre escolar…reaccionem davant qualsevol mostra de violència física, psicològica, davant qualsevol fet que mostri una mentalitat patriarcal arrelada al més profund, aquesta mentalitat que apareix en moments de riure i moments extrems de pèrdua del control.

Reaccionem amb orgull i amb valentia a les taules familiars dels grans dinars que vénen, sense por a «quedar malament». Hem de fer que qui quedi malament, amb vergonya, siguin els masclistes. I podeu estar ben segures, ho aconseguirem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *