Han passat 80 anys…

N’han passat 80 des d’aquell gener de 1937 quan n’Aurora Picornell, na Catalina Flaquer, n’Antònia i na Maria Pascual Flaquer i Belarmina González perderen la vida en mans dels botxins feixistes. Les festes de Nadal i Cap d’Any d’enguany han acabat amb diversos actes recordant aquest aniversari. El dimecres 4  al Teatre del Mar, dijous 5 i diumenge 8 al cementiri de Porreres.

Hem tingut present el seu llegat, dones lluitadores que volien transformar la seva societat, que creien en  la justícia, en la llibertat, en  la dignitat de les persones fossin dones o homes, fossin de la classe social que fossin.

Han passat 81 anys de l’inici de la guerra d’Espanya, primer enfrontament bèl·lic contra el feixisme, predecessora de la II Guerra Mundial. La història ens ha donat les claus d’aquestes barbàries i ara coneixem amb més estudis la realitat que van viure.

En els diversos actes de commemoració s’han reivindicat les idees de les víctimes i s’ha reiterat que  són ben presents avui en dia, en el segle XXI. Perderen la vida pel fet de ser activistes, d’esquerres, comunistes, pel fet de tenir idees que eren contràries a aquells que s’aixecaren front a la legalitat democràtica republicana.

Ens sembla mentida que puguin assassinar pel fet de tenir idees diferents. I és així, també avui en dia. En el segle XXI veiem conflictes bèl·lics localitzats, tan o més cruels que aquells del segle XX, amb armes més precises que aquelles, conflictes que enfronten persones, dones i homes, per interessos econòmics, pel control de les matèries primeres, per les idees també.

Conflictes que expulsen famílies dels seus llocs d’origen, on vivien amb els seus. Persones que es veuen obligades a migrar cap a llocs on hi hagi pau per als seus fills i filles, per als seus majors. No hem d’oblidar la tragèdia que viuen aquestes persones confinades a camps de refugiats, en dies de fred com aquests del mes de gener.

No volem callar davant tanta ignomínia, tanta tristesa. Hem d’aixecar la nostra veu reclamant als dirigents europeus un canvi en la política d’acolliment d’aquestes persones. Hem de continuar exigint al govern del Sr. Rajoy una actitud solidària, de donar resposta a les peticions de tants batles i batlesses que ofereixen les seves ciutats i pobles com a llocs d’acollida.

Volem participar en accions de solidaritat, de benvinguda, perquè gota a gota, passa a passa, acció a acció, fem arribar les veus de tantes persones conscients que rebutgen les actituds xenòfobes, racistes, que voldrien un món injust i classista.

Han passat 80 anys d’aquells assassinats, de llavors ençà moltes persones han perdut la vida per lluitar i defensar les idees de justícia, de solidaritat, de llibertat, d’igualtat. Continuem la seva lluita, amb la voluntat i el compromís per transformar aquesta societat.

No caiguem en el pessimisme i el desencís que són les justificacions de l’individualisme i la insolidaritat.

Comencen l’any tenint present n’Aurora i les companyes roges del Molinar, tenint present la seva lluita,la nostra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *