Hi ha solucions pitjors

Aquí ens queixem de les dures mesures d’austeritat i apuntem, amb el dit tremolós, a la senyora Merkel que és, ni més ni menys, una senyora Thatcher amb versió alemanya. Retallades, retallades i retallades. Dons bé, s’agafin fort a la cadira perquè això no és res si ens comparem amb altres indrets.

El ministre de finances japonès, Taro Aso, acaba de fer una declaració antològica: ha dit, en japonès per sort nostra, que la gent gran, a els que ell els diu “els del tub”, s’han d’afanyar en morir-se perquè l’estat no es pot permetre el que costa mantenir-los vius. I ha afegit que això, qui s’ho sap molt bé és el ministre de sanitat, que és l’equivalent al nostre conseller Sansaloni i, per tant, el que es pensa que paga les factures.

A mi, de més jovenet, em feia molta il•lusió anar a viure al Japó, no sé si pels cirerers o per les cireretes, sigui pel que fos ara me’n alegro, i molt, de no haver-hi anat a viure. M’angoixa només pensar els malsons que patiria desprès d’haver sentit al ministre fent-me responsable del dèficit de l’estat, perquè, havent viscut al Japó durant tant d’anys, ja pensaria com ells i el que em preocuparia no seria la meva mort imminent si no el desequilibri financer que estaria provocant el meu mal gust de no haver compassat el dia de la meva defunció amb les meves aportacions al fons de pensions.

I és clar, tampoc sé molt bé, entubat com estaria, com li podria fer entendre a la infermera de torn, que es deixés de conyes i que em fiqués els palets del sushi pels forats que considerés més adients, per tal de netejar, amb un acte gloriós i heroic, la meva mala consciència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *