Històric triomf del poble grec (I)

Els grecs i gregues han rebutjat per un 61,32% el programa de rescat i les seves mesures austericides. A pesar del ’corralito’ bancari i de les maniobres intimidatòries de la Troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) i de la majoria de mitjans de comunicació, els grecs i gregues no s’han deixat trepitjar i han plantat cara al mantra que resa que, dins la UE, no hi ha alternativa possible a les polítiques neoliberals que dicta Alemanya.

Quina serà la reacció de la UE? Com que Grècia només representa el 2% del PIB europeu, la resposta de la UE l’hem d’analitzar sobretot de cara a la resta de països de la Unió. A Alemanya li fa por que altres països de la riba mediterrània, amb economies que sí tenen un volum significatius, prenguin també postures desafiants envers l’ortodoxia neoliberal.

1- La UE podria portar a terme l’amenaça d’expulsar Grècia de la UE. Tot i que calia entendre aquesta proposta justament com una amenaça per influir en el resultat del referèndum (això no és gaire respectuós amb la decisions democràtiques, oi?). La UE sacrificaria aquest mercat d’11 milions de consumidors i perdria el control sobre els més de 300.000 milions d’euros que deuen, amb la contrapartida d’exercir molta por a Espanya, Itàlia i altres. Seria una solució no desitjable per evitar futurs mals majors. En aquest escenari Grècia podria no pagar el deute i quedar impedit de rebre crèdits per part dels finançadors internacionals més usuals, com els bancs occidentals, l’FMI, el BCE… però l’economia, ben orientada, podria millorar molt de pressa i, el més important, d’una manera que tingués resultats socials molt rellevants. De manera que el sanejament econòmic degut a un impagament portaria, paradoxalment, a ser novament solvent per poder rebre nous crèdits, això sí, d’actors internacionals que no volguessin fer-li pagar el seu desafiament. Això, tant l’impagament com la ràpida recuperació econòmica i amb resultats socials, ja ho han fet altres països com l’Argentina i parcialment també l’Equador.

2- Una altra de les sortides que té la UE és no expulsar Grècia (amb el que l’amenaça quedaria desenmascarada com un ’farol’ funcional al terrorisme econòmic) i acceptar, encara que no sigui explícitament, que era totalment boig intentar que Grècia retornés el deute a base d’estrangular la seva economia i la seva població. De fet, se li exigia a la República Hel•lènica que pagués el deute apujant els impostos indirectes com l’IVA, baixant les pensions i retallant serveis socials, quan la proposta de Tsipras era fer-ho a través de la recaptació d’impostos sobre la renda i sobre el capital, exigint a qui més pot. La UE ho va rebutjar, amb l’excusa que gravar les empreses no afavoriria el creixement econòmic, però en realitat per no comulgar amb la seva filosofia neoliberal. En cas que la UE accepti no imposar les seves receptes de dèficit zero, haurà de disfressar les mesures acordades com una gran imposició sobre Grècia per part de la UE, per no quedar com a derrotada, i també haurà de maquillar la situació grega com a excepcional, dibuixant una crisis humanitària encara més aguda del que és, per fer passar el canvi de regles amb Grècia com a quelcom extraordinari i irrepetible. En aquest sentit ja s’han anat veient informacions sensacionalistes sobre cues als bancs i desesperació de la població grega que no coincidien amb les fonts que informen directament des de Grècia.

Continuarà…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *