Històric triomf del poble grec (II)

(ve d’un article anterior)

En el cas que la UE no expulsi Grècia i accepti buscar un acord per pagar el deute sense condicions draconianes, i aprofitant la força que ha donat el resultat contundent del referèndum, Grècia també hauria de qüestionar el deute i plantejar la condonació d’una part d’aquest en el sentit que indicava el Comité de la Veritat del Deute Grec. Aquest Comité, format per una trentena d’experts grecs i internacionals, han estudiat el deute grec i han conclòs que aquest s’havia fet insostenible i impagable degut sobretot al pagament d’interessos extremadament elevats, a un excessiva despesa militar, a la caiguda de la recaptació fiscal deguda a la fugida de capitals, a la recapitalització dels bancs privats per part de l’Estat, i als desequilibris creats per l’entrada a l’euro. Però, sobretot, el Comité ha avaluat els deutes envers l’FMI i el BCE com a contrets en condicions il·legítimes i contràries als principis d’aquestes mateixes institucions, contraries a la Constitució grega i als tractats internacionals vigents, i també amb condicions antidemocràtiques. A més és un endeutament que s’ha carregat sobre el país sense que hagi servit al poble grec per millorar les seves condicions de vida, sinó que han servit principalment per pagar els interessos d’anteriors deutes il·legítims contrets amb bancs privats. Per tant, el Comité insta al govern grec a no pagar els deutes envers el BCE i l’FMI.

El camí que triï la UE ens donarà pautes del que podem arribar a esperar d’ella i de si ens convé seguir-hi estant. Per altra banda, el govern grec disposa ara mateix d’una posició de força que hauria de saber aprofitar. Per això sorprèn la dimissió del ministre d’economia Varoufakis, a instàncies de Tsipras, perquè sembla indicar un seguidisme dels desitjos de la Troika que ara no tocava. Ara més aviat tocava entomar les negociacions amb el suport moral que dóna un veredicte democràtic, una legitimitat democràtica directa de la que no poden presumir les institucions de la Troika, que són de tercer o quart ordre (elegits pels elegits que van ser elegits pels elegits pels ciutadans, sense una ratificació democràtica dels ciutadans que suposadament representen).

Com a reflexió final respecte als referèndums… Ja el 2011, el primer ministre Papandreu va intentar un referèndum sobre el nou pla de rescat proposat per la UE i no se li va deixar fer. ¿Per què fan tanta por els referèndums si tots els països s’omplen la boca amb la paraula democràcia? Serà que tenen tanta legitimitat que no permeten als poderosos d’imposar el que volen en nom del poble i sense el poble. No els han volgut deixar fer a Grècia, no ens el volen deixar fer a Catalunya, i no se celebra al Sàhara Occidental on porten 24 anys esperant poder-lo fer perquè Marroc hi posa traves…

La democràcia, aquell vell somni que va començar a Grècia i que encara no hem aconseguit…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *