I la millor platja és…

Fa uns anys, no record quina entitat o portal d’internet va designar Cala Mondragó com la millor platja d’Europa. En els anys posteriors, l’increment de visitants a aquell encara idíl·lic racó de Santanyí fou més que notable, posant en perill els ítems que l’havien portat a obtenir el guardó (tranquil·litat, aigües cristal·lines, neteja…) i col·lapsant els accessos a la cala.

L’altre dia, l’important diari francès Le Figaro incloïa Es Caló des Moro, també a Santanyí, entre les platges més belles del continent. Aquí no és possible un increment de banyistes perquè la petita cala fa estona que ha superat amb escreix la seva capacitat de càrrega, però sí que és una passa més per mantenir aquesta insostenible situació.

No diré que no s’hagin de fer aquests rànquings, ni molt manco que siguin els únics responsables de la insuportable (en tots els sentits) saturació que pateixen les nostres illes, però sí que no ens hauríem de felicitar, com fan alguns, perquè les nostres platges hi figurin. Hem arribat a un moment en què, encara que sigui únicament per motivacions econòmiques, hem de repensar si de veres volem seguir guiats per la màxima “quant més, millor” o, ben al contrari, apostar per un model veritablement sostenible (paraules que malauradament està perdent el seu significat) que suposi una garantia de benestar per a tota la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *