I l’emergència laboral?

Ha estat portada a nivell local i notícia destacada en els informatius estatals: la vaga de neteja de l’aeroport d’Eivissa comporta el risc d’una emergència sanitària i s’està contemplant la possibilitat d’anul·lar tots els vols fins que la situació no torni a la normalitat. El que es ressalta és la brutícia acumulada, la impressió que se’n duen els nostres visitants i els problemes de seguretat i d’higiene que es poden produir. Poc espai i nul·la empatia per a les treballadores i treballadors de l’empresa KLE (ara en concurs de creditors), reflectit en un neutre “porten tres mesos sense cobrar”.

Alguns exemples: “Los 80.000 viajeros que este fin de semana transitan por sus instalaciones lo hacen sorteando basura y respirando el hedor procedente de los cuartos de baño, clausurados en su práctica totalidad”; “El daño que está causando a la imagen turística de Ibiza lo completa el cuartel general que han montado los trabajadores a la puerta de salidas. Con tres nóminas atrasadas piden literalmente limosna a los pasajeros”; “La gran cantidad de turistas que este fin de semana ha pasado por la terminal se ha sorprendido (y no gratamente) por la suciedad que se acumula en todos los rincones”; etcètera.

Per tant, on queda l’emergència laboral d’aquesta seixantena de persones que s’han vist obligades a viure de la generositat dels passatgers i de la resta de treballadors de l’aeroport? On queda la dignitat d’una empresa, AENA, que malgrat els intents neoliberals continua sent pública? On queden els drets d’unes treballadores que tot i complir amb la seva tasca no reben el salari que els correspon? És aquesta l’espectacular recuperació econòmica que ens anuncien a totes hores?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *