I què esperàveu?

La presidenta Armengol es mostrava ahir indignada amb el PP i C’s, per mor de la negativa de la mesa del Congrés d’admetre a tràmit la proposició de llei del Parlament de les Illes Balears per implantar la tarifa plana dels vols interilles (aprovada en la cambra autonòmica per unanimitat). Ambdós partits justificaren el vot en contra dels seus membres de la mesa amb l’argument que l’executiu té el dret de vetar proposicions de llei presentades pels grups polítics o els parlaments autonòmics si entén que suposen un augment de les despeses o una disminució dels ingressos pressupostaris. A més, la portaveu popular Margalida Prohens va afegir que el problema és que hi ha uns pressupostos prorrogats i, per tant, no hi ha partida per fer front a la despesa que suposaria l’aplicació d’aquesta mesura (entre 30 i 40 milions d’euros, sense comptar les reclamacions de Canàries). Per tensar encara més el debat, Prohens va intentar girar la truita, assegurant que és responsabilitat del PSOE que el Govern central estigui en aquesta situació, per no facilitar l’aprovació dels pressuposts.

En definitiva, res de nou en l’habitual joc polític. Des del Parlament tots els grups donen suport incondicional a la tarifa plana mentre a Madrid ignoren les reclamacions de les illes. I si la proposició arribàs a superar el veto del govern i es debatés en el ple del Congrés, no dubteu que la disciplina de vot (amb les excuses més originals i enrevessades que us pugueu imaginar) pesarà més que la defensa dels interessos de Balears.

I tampoc passeu pena, que si hagués estat a l’inrevés i el veto vingués d’un govern del PSOE, seria la mateixa Francina Armengol la que faria seves les paraules de Margalida Prohens, mentre la portaveu popular atacaria amb els mateixos arguments que la presidenta al grup socialista.

I què esperàveu? El sucursalisme té aquestes coses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *