I si estam equivocats?

Avui analitzarem un escenari hipotètic. En primer lloc, obviem l’encertada campanya del Consell de Mallorca i considerem l’onomàstica de la jornada com la culminació anual de l’amor romàntic, incloses les seves vessants comercial i hortera (en té altres?). Després, imbuïts d’aquesta onada de cors, roses i cupidos, acceptem que les parelles que estan enamorades tenen una confiança mútua capaç de resistir qualsevol cosa (inclosos fraus, nivells de vida per sobre de les possibilitats que proporciona el salari o firma aquí, que no passa res). Finalment, i fent un esforç herculi, creguem la versió de l’exministra Ana Mato, assegurant que ella mai no va veure que hi hagués cotxes d’alta gama en el garatge de ca seva i que tenien perfectament separades les competències maritals, despeses incloses: tu pagues l’escola, jo els viatges; tu te’n fas càrrec de la hipoteca, jo de les festes infantils…

Potser la meva dona i jo formam una parella estranya, però us assegur que ho parlam pràcticament tot. No sé si serà entrar en temes massa personals, però les decisions sobre l’educació de la nostra filla, la destinació de les vacances o la marca (i el preu) del cotxe nou són conjuntes i consensuades. De fet, jo tenia entès que en això consistia un matrimoni, però la senyora Mato m’ha fet dubtar. I si resulta, estimada meva, que estam equivocats? Que cadascú ha de tenir el seu compte corrent sense que l’altre sàpiga quins ingressos i quines despeses hi ha? Que et pots comprar el cotxe de luxe que vulguis, que jo mai no hi aniré (ni tan sols el veuré)? Que jo triaré a quina escola anirà la menuda, sense consultar-te? Que mai no ens direm què cobra cada un? Que no ens demanarem, com deia en Sabina, de dónde sale todo este parné?

I si som una rara avis de la que s’avergonyeixen els nostres amics i familiars?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *