I si no tinguéssim remei?

Avui matí, anant de Binissalem a Palma, escoltava a la radio les declaracions d’un alt dirigent del PSOE, anava un poc distret i no m’he fixat amb el seu nom. El que m’ha espavilat han esta les seves declaracions que, amb essència, i referint-se als ERO d’Andalusia, concloïa: els del PP, amb tots els casos de corrupció que han protagonitzat, i citava el cas Gürtel, i la comptabilitat d’en Bárcenas, entre molts d’altres, no tenen cap dret a donar-nos lliçons de moral.

M’he quedat pensant amb el que deia, i amb les ganes de saber qui era, i jo també els he tretes a les meves conclusions. Aquests del PSOE, o, si més no, aquest del PSOE, he pensat, és un imbècil profund i un barrut més per afegir a la llista. La qüestió no és si el PP té o no té dret a donar lliçons de moralitat, la qüestió és que el PSOE, de la mateixa manera que el PP, té l’obligació de fer-nos creure que ells sí neguen i reneguen, d’una vegada per totes, de la corrupció i, quan passa el que, amb tota probabilitat, ha passat a Andalusia, el primer que haurien de fer és renegar dels seus i, si fos el cas, d’ells mateixos, i no vomitar damunt els altres.

Lo d’Andalusia, si acaba com apunta, pot ser sigui el cop de gràcia definitiu del que queda d’aquell conegut i reeixit eslògan que, convé dir-ho, avui ja ningú s’atreveix a repetir-lo, i que deia:“PSOE, cent anys d’honradesa”. I, a aquells que ens ho varem creure, de què ens importen els capítols barroers, cínics, miserables i desvergonyits de les històries del Bigotes o d’en Bárcenas? Com no sigui per caure, pot ser, en el pitjor dels caus en el que qualsevol ciutadà pot enfonsar-se: la desesperant convicció de que tots, tots, o son iguals o son pitjors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *